Venen cara la seva pell
Lliga Endesa. Magnífica actuació del MoraBanc, que acaba caient a la pista del Madrid després de pròrroga
L'epíleg va ser el mateix que en altres visites (1-7 a fora aquest curs), però tota la resta ahir va ser diferent. Molt diferent. El MoraBanc va tenir a prop una victòria que no només hauria posat fi a la ratxa de 24 victòries i més d'un any sense perdre del Madrid a casa en la Lliga Endesa, sinó que també l'hauria classificat per a la copa. L'equip ho va posar tot sobre la pista, però el Madrid és un rival terrible i, a més, en situacions de clutch time disposa de Llull. El menorquí no va poder impedir la pròrroga –triple forçat errat en l'últim segon–, però allà va ser desequilibrant i decisiu.
El partit d'ahir ha de reforçar l'equip andorrà, que té una situació força favorable per certificar el passi a la copa la setmana que ve en la darrera jornada de la primera volta. Hi accedirà si venç el Betis al Principat, i fins i tot en cas de perdre, obtindria el bitllet si el mateix Betis no li recupera la diferència de punts –utòpic, perquè l'avantatja de 105 punts– i si el Bilbao perd a Vitòria o guanya sense recuperar-li el diferencial de punts (-30 el MoraBanc per -41 basc).
Sense por
Fidel al seu estil i mirant el rival als ulls. Així va sortir l'equip de Peñarroya, però els problemes van arribar en no poder frenar Llull. El tècnic va aturar-ho (18-10, 6'), quan el base havia fet 14 dels punts dels seus (5 d'anotats i 4 assistències). A més, l'assetjaven els problemes de faltes, amb dues de Burjanadze i tres d'Antetokoumnpo.
Amb Shermadini imperial a la pintura i una millora defensiva –més intensitat per evitar que el rival li fes mal amb el bloqueig directe–, el partit es va girar com un mitjó en el segon parcial. Albicy va engrandir-se i, a través de la velocitat –esplèndids minuts de Jelinek–, el MoraBanc va teixir un 0-15 en cinc minuts que el va impulsar (28-40, 16'). El desencert del Madrid era inèdit i ni el rebot d'atac li servia per mitigar-ho, a l'equador.
A ningú el va sorprendre que el pas per vestidors fes reactivar els locals, que van ajustar-ho tot de seguida, i sense esforç aparent (46-47, 24'). Però, lluny de cohibir-se, l'equip andorrà es va mantenir dret i va anar resistint les estrebades del rival, fins i tot quan ja la grada donava per feta la victòria (79-73 a un minut del final). Però, punt a punt, va anar llimant-ho i una safata d'Albicy a 2 segons va empatar i serviria per forçar la pròrroga perquè el triple final de Llull no va entrar. Allà, i a partir del lideratge del menorquí, el Madrid sempre va anar al davant, però no va poder respirar tranquil fins que, a 15 segons del final, Felipe va agafar un rebot ofensiu d'or amb 95-92. Va ser el cop de gràcia.
LA DADA
Notícies
Dilluns,8 juliol 2024