Dos partits

Malgrat els problemes inicials per assolir avantatges en el cinc contra cinc, l'excel·lent to defensiu de l'equip des del primer minut (Machado, Tomàs i Rey) li va permetre entrar immediatament en ritme i amb molt bon peu al partit (13-4, 4'). De la verticalitat, l'equip, meticulós, en va treure profit des dels tirs lliures (26-13). Lluny de tenir-ne prou, va obrir el segon quart amb dos triples i va trencar el marcador gràcies al joc per parelles (Cakarun): 43-20 a 5:30 del descans. Els andalusos, tot i sentir-se aclaparats, van saber reaccionar abans de l'aturada llarga, aprofitant també una certa desconnexió manresana (50-37).

Tornant, un rebot ofensiu de Mahalbasic –li va costar Déu i ajuda, al Manresa, segellar el que hi havia en cistella pròpia– fou el penúltim avís (53-42). S'havia acabat el recital i començava un altre partit. Inicialment l'equip ho va interpretar bé (59-42, 24'), però els de Tabak havien escoltat el seu tècnic en el descans, per exemple quant a les qüestions defensives, i torturaven l'atac local amb un bon compromís individual i en les rotacions (71-67).

Amb les mànigues de camisa per sobre del colze, l'equip va alliberar tirs fent passar el joc per sota (76-71). Radicevic responia Auda i les necessàries rotacions de Navarro van coincidir amb un desencert –que no mals atacs– angoixant. I el Betis es va avançar (80-81 a 4:10). Però Tomàs i Auda van tornar i l'ICL es va refer. Perquè no volia espifiar-la i perquè l'aler de Llucmajor tenia un pla: 2+1 i un triple a 1:01 per situar el 87-82.