Alegria al Bages
Lliga Endesa. L'ICL, que guanyava 43-20 en el segon quart, sap sofrir (80-81 a 4:10) i suma el tercer triomf (91-86)
Exhibició de joc en els primers quinze minuts (43-20) i capacitat de sofriment en els restants, especialment en els últims cinc. Dos partits en un foren el regal de l'ICL Manresa ahir als seus aficionats, incondicionals que, com el seu equip, s'agafen a la lliga. Amb la segona victòria en cinc partits i la segona contra el Betis en la temporada, els manresans, que diumenge tornen a jugar a casa (Múrcia), se situen a només un triomf del Rio Natura i del Divina Joventut.
Dos partits
Malgrat els problemes inicials per assolir avantatges en el cinc contra cinc, l'excel·lent to defensiu de l'equip des del primer minut (Machado, Tomàs i Rey) li va permetre entrar immediatament en ritme i amb molt bon peu al partit (13-4, 4'). De la verticalitat, l'equip, meticulós, en va treure profit des dels tirs lliures (26-13). Lluny de tenir-ne prou, va obrir el segon quart amb dos triples i va trencar el marcador gràcies al joc per parelles (Cakarun): 43-20 a 5:30 del descans. Els andalusos, tot i sentir-se aclaparats, van saber reaccionar abans de l'aturada llarga, aprofitant també una certa desconnexió manresana (50-37).
Tornant, un rebot ofensiu de Mahalbasic –li va costar Déu i ajuda, al Manresa, segellar el que hi havia en cistella pròpia– fou el penúltim avís (53-42). S'havia acabat el recital i començava un altre partit. Inicialment l'equip ho va interpretar bé (59-42, 24'), però els de Tabak havien escoltat el seu tècnic en el descans, per exemple quant a les qüestions defensives, i torturaven l'atac local amb un bon compromís individual i en les rotacions (71-67).
Amb les mànigues de camisa per sobre del colze, l'equip va alliberar tirs fent passar el joc per sota (76-71). Radicevic responia Auda i les necessàries rotacions de Navarro van coincidir amb un desencert –que no mals atacs– angoixant. I el Betis es va avançar (80-81 a 4:10). Però Tomàs i Auda van tornar i l'ICL es va refer. Perquè no volia espifiar-la i perquè l'aler de Llucmajor tenia un pla: 2+1 i un triple a 1:01 per situar el 87-82.