Un anotador inesperat
Lliga Endesa. En els últims cinc partits de l'ICL Manresa (2-3) Pere Tomàs ha passat d'acreditar 6,2 punts a 15,6 (64% en tirs de camp i 100% en tirs lliures)
Pere Tomàs (Llucmajor, 1989) no és professional del bàsquet perquè hagi tingut mai una particular habilitat per fer punts, però en els últims cinc partits l'aler de l'ICL Manresa és un dels màxims anotadors de la Lliga Endesa: 15,6 punts amb un 62% de dos, un 67% de tres i un 100% en tirs lliures. “No m'agrada mirar els números. Tant quan les coses van bé com quan van malament, no m'hi fixo. Però és cert que en els últims partits tinc més encert i més confiança. Treballo durant la setmana per estar bé el diumenge, però anotar amb aquests percentatges és una qüestió de confiança.”
Vasos comunicants
L'arribada de Mike Machado i de Xavi Rey ha donat una altra aspecte a l'equip i en l'últim mes, llevat de la pallissa rebuda a València (100-55), l'ICL ha superat l'Estudiantes (77-75) i el Betis (91-86) i ha tingut tots els trumfos per poder derrotar l'Iberostar (74-79) i el Saragossa (87-77 en la pròrroga). I per primera vegada en la seva carrera, Tomàs, que acreditava 6,2 punts de mitjana, ha enllaçat cinc partits per sobre dels 10: 15, 15, 15, 13 i els 20 de diumenge en el que era el seu partit número 250 en l'ACB. “Intento donar el millor i només penso a ajudar l'equip a aconseguir victòries. La temporada ha estat complicada per a l'equip, i soc un jugador que quan l'equip no funciona em costa més sumar. Ara estem jugant millor i els companys cada vegada entenen més el meu joc. És obvi que he tingut molt més encert que al principi, però l'individual no és important: només la victòria et fa sentir bé.”
Contra el Betis, els manresans, que havien arribat a manar 43-20 en el segon quart, van veure com el rival se situava per primera vegada al davant quan faltaven 4:05 per al final (79-80). Tomàs, que era aleshores a la banqueta recuperant l'alè, va tornar 3:16 abans del final i en el primer atac va situar el 82-80 amb 2+1 jugant sense pilota per la línia de fons. Poc després, quan faltava un minut, tenia un triple alliberat i no va dubtar: 3/3 per a ell i 87-82. “Estic intentant més tirs que al principi. Però és per la confiança que deia, i en això l'Ibon [Navarro] és cabdal. Vaig tenir tres o quatre partits molt dolents, abans d'aquesta ratxa, però ha seguit creient en mi. Això és clau. Saps que hi ha partits dolents, però també sé que el cos tècnic i els companys em fan confiança.” De l'entrenador de Vitòria, Tomàs en diu més coses. “No em demana que anoti 15 o 20 punts, però tampoc m'ha dit mai que no llanci. Vol que faci el meu joc: estar molt actiu en defensa, ajudar en el rebot i anotar quan tingui bons tirs. I el que no puc fer ara és deixar de fer això: sé que sense una bona feina en defensa i en el rebot mai tindré prou confiança per anotar.”
L'ICL continua sent el cuer (3-14), però el Rio Natura i la Penya són només a un triomf. Tot està per fer, però el dia a dia té un altre gust quan hi ha resultats. “Sona a tòpic, però la nostra realitat només pot ser anar de diumenge a diumenge. No hem de jugar amb la pressió d'haver de guanyar, sinó amb la pressió d'haver de lluitar 40 minuts. No deixar de treballar, ni de creure ni de lluitar. Competir. Fent això assolirem victòries, n'estic convençut. Aquest és el camí.”