Bàsquet
Copa
Conèixer és sorprendre
Jaume Ponsarnau, entrenador assistent del València, explica com es treballa l'‘scouting' en el club de la Fonteta i com s'utilitza per afrontar un torneig que podria ser de tres partits en només tres dies
Avui hi ha partit i com sempre volem assaltar-lo amb la millor de les preparacions. En un pla teòric, això significaria que gràcies al nostre treball previ sortiríem al camp havent anul·lat tota possibilitat d'imprevist, perquè hauríem treballat i entrenat la resposta a cada una de les situacions que plantegés l'esdevenir de l'enfrontament. Però no som endevins i en la pràctica això és impossible i del que es tracta és que durant un partit la sorpresa es doni el mínim de vegades possible. Específicament, la sorpresa que ens planteja el rival.
El joc s'ha vertebrat sempre partint d'aquesta idea i l'evolució del bàsquet ha fet que en l'actualitat l'scouting sigui l'eina principal que tenen els equips per modular els moments incontrolables dels partits. Tots els equips l'utilitzen, sense excepció i amb una inversió de temps quasi malaltissa, una realitat que inevitablement ha tingut efectes en el joc. “L'scouting és molt important perquè et dona un grau de coneixement brutal, però a la vegada ho fa tot més relatiu. Com que saps que tothom té la informació i el coneixement, al final has d'adaptar el teu joc a aquest fet. I la millor manera és tenir coses, en la teva defensa i en el teu atac, que l'scouting detectarà però que saps que no neutralitzarà”, explica Jaume Ponsarnau, tècnic assistent de Pedro Martínez al València. Ell, Juan Maroto i Ángel Cepeda, els altres assistents del conjunt de la Fonteta, són els encarregats d'articular aquesta esfera de treball, seguint el criteri que marca l'entrenador en un diàleg a quatre veus, de cos tècnic.
Tot se sap i per això tot és vulnerable. “El bàsquet tendeix a tenir un punt més de simplicitat i ser més directe, encara que sigui més fàcil de veure. És més elemental, que no significa menys elaborat, i amb enganys i trampes. No importa que l'altre equip sàpiga que jugaràs així –això és inevitable–. El que importa és crear-li dubtes.” “Ara bé, no pots guanyar un partit només amb enganys”, remarca Ponsarnau. “Per guanyar necessites joc.” En aquest espai de la simplicitat agafa un paper cabdal la figura del jugador. Fa uns anys –i la irrupció de l'scouting va tenir-hi molt a veure– el joc era molt més mecanitzat. Va haver-hi un desarrelament perquè s'havia arrencat el joc de les mans del jugador. Ara és diferent. “Avui hi ha més rigor, però és un rigor molt més adaptat al jugador. Fa uns anys aquest rigor s'adaptava al concepte i al sistema, propi i del rival. Ara no, l'evolució de l'scouting està pensada per tenir un coneixement molt més alt dels jugadors.”
El pla de partit és creativitat
Es fa treball de vídeo individualitzat i col·lectiu, de prepartit i de postpartit. Es fa scouting propi i del rival. Tot el que es pot analitzar amb l'ajuda de les imatges és susceptible de ser disseminat. Cada equip té la seva metodologia, i es treballa en períodes llargs quan hi ha un partit per setmana i en períodes curts quan n'hi ha dos o tres cada set dies. A la copa és diferent. Encara que no es volgués canviar la rutina –alterar rutines afegeix sempre un punt de pressió addicional, constata la importància del moment–, el quadre de la competició hi obliga –el València podria haver de jugar tres partits en només tres dies.
“A la copa hi has d'anar amb molt treball avançat, amb molta informació de tots els equips. Amb tots hi has jugat i amb algun fins i tot ho has fet dues vegades”, relata el tècnic de Tàrrega. “Aquesta obligació encaixa amb la nostra filosofia. Som un equip que el que vol és guanyar el màxim de partits durant la temporada, i per això és clau aprofitar cada partit per competir. Per fer-ho has d'utilitzar cada partit per créixer i, en aquest cas, la informació que et dona haver jugat contra tots els possibles rivals et serveix per detectar quins problemes o desajustaments hi ha en la teva filosofia. I les virtuts, és clar. Aquesta és per nosaltres la millor informació que ens pot donar l'scouting del rival.” La copa no fa canviar la metodologia de treball que té el València amb l'scouting. “El que canvia és la definició, el pla de partit. Per a nosaltres la definició va sempre associada a la creativitat.” Evitar sorpreses tot creant-ne de noves.
Al jugador no se l'enterra d'informació i fins avui només ha fet scouting de l'Herbalife, però l'anàlisi de l'equip de Casimiro es fa servir també per consolidar i enfortir el concepte propi de joc. “Dins la nostra filosofia de creixement hi ha el fet d'aprofitar cada partit per enriquir el nostre joc i evolucionar. Els inconvenients que ens proposa el rival els aprofitem per enfortir la nostra filosofia conceptual, tant de defensa com d'atac.” Òbviament això no vol dir que no es posi èmfasi en les virtuts i les febleses de l'Herbalife, “però sempre amb la idea que fer-ho ens servirà també per afrontar amb garanties la següent eliminatòria en cas que es doni”.
No hi ha secrets entre els equips. Tot es veu i quasi tot es preveu, a mesura que avança la temporada, en un grau més acusat. Per això la introducció constant de matisos en el joc és gairebé obligada. Matisar és sofisticar, precisar. L'entrenador proposa i el jugador defineix, en un acte compartit de creació. Es tracta d'anar modulant el to del concepte essencial de joc, dotar-lo de nous colors. I de sorprendre, especialment en un torneig com aquest. “És un moment de la temporada amb un elevat nivell de coneixement dels equips, i has d'afinar una mica més. L'scouting en aquest sentit ha de pensar a sorprendre, més que en un partit diguem-ne normal. I aquí és molt important la informació de la filosofia defensiva que es té de l'altre equip”, acaba Ponsarnau.
Notícies
Diumenge,17 novembre 2024