A tocar de l'heroïcitat

L'inici somiat

Si bé l'equip va sor­tir revo­lu­ci­o­nat –va mal­me­tre alguna tran­sició franca–, el Madrid va sor­tir pit­jor, no tra­ient cap suc en els seus sis pri­mers atacs (0/5 tirs i una pèrdua). I el pas de minuts i les rota­ci­ons de Laso no per­me­tien als blancs loca­lit­zar el ritme ofen­siu de sem­pre. El Mora­Banc, que començava a tro­bar Sher­ma­dini en atac, va anar-se tro­bant a gust a la pista i el con­trol del rebot a la seva ane­lla li van donar segu­re­tat en el que feia. Això i el fet que el Madrid no va poder cas­ti­gar cap de les poques pilo­tes per­du­des (només dues en el pri­mer par­cial) van tra­duir-se en el resul­tat (13-21, 9').

Amb Rudy apa­rei­xent i sub­sis­tint a cop de tirs lliure, no s'anava enlloc. La injecció de múscul a la pista –Hun­ter i Ran­dolph– bus­cava apu­jar línies, endu­rir més el joc. Però els andor­rans ana­ven llançats i si no era David Navarro, apa­rei­xia Sher­ma­dini, valent sota els cèrcols. Tant era així que la diferència es va esti­rar fins al +16 (21-37, 16'), i amb els blancs en bonus. Que no ho veia clar Laso ho demos­trava l'aposta per la intendència –Dra­per i Noci­oni van sal­tar a la pista i ja lla­vors havia uti­lit­zat els dotze efec­tius– i va donar-li fruits, si bé el Mora­Banc va resis­tir l'incre­ment del nivell defen­siu blanc a mitja part (33-43). Això sí, a Albicy i Ante­tokounmpo van xiu­lar-los la ter­cera falta a la recta final de segon par­cial.

Ser­rant les dents

Obli­gats a pre­ser­var Albicy, els de Peñarroya es van recol­zar en la incidència a la zona de Sher­ma­dini per con­te­nir la sor­tida del Madrid en el ter­cer quart. No tenia fluïdesa i el rival, car­re­gant el rebot d'atac i tro­bant per fi Ayón en situ­a­ci­ons a prop de cis­te­lla, va anar-li lli­mant el ter­reny, fins que va posar-se a davant per pri­mer cop, amb un tri­ple de Llull, que ja començava a notar la ins­pi­ració (56-54, 29').

Però, lluny de ren­dir-se, el Mora­Banc va treure l'orgull i tot el que tenia a dins. Tant és així que no només res­po­nia a les fue­ta­des des de l'arc blan­ques, sinó que quan va tro­bar una escletxa, s'hi va tirar de caps. I, una anti­es­por­tiva de Rudy li va per­me­tre fer embo­gir el pavelló, tot bol­cat amb els andor­rans excepte el reduït sec­tor d'afi­ci­o­nats blancs (64-71, 33'). No es des­com­pon­dria ni quan el canell de Ran­dolph estava tra­ient fum de calent, i va tenir el par­tit en franquícia després d'un tri­ple de Sch­rei­ner (75-82 a 2:09 de la fi). Però el Madrid hi va per­sis­tir i, quan ja sem­blava per­dut, va tro­bar-se un tri­ple de Ran­dolph a 4,7 segons (86-86). Llull, uns pocs segons abans, havia fet un camp enrere que els àrbi­tres no van veure. I el cop, ara sí, va ser massa fort com per tor­nar-se a aixe­car en la pròrroga.