A mesura que avançava la temporada, es veia venir que Pau i Marc Gasol haurien de veure's les cares de seguida en el play-off. I avui a la matinada (a les dues hora catalana), els Spurs i els Grizzlies obriran foc, en la primera eliminatòria, al millor de set partits. Després, només un dels dos catalans presents a la fase pel títol continuarà endavant.

Tot i que s'intueix molta igualtat i partits aspres –es tracta del segon i el tercer que han encaixat fins ara menys punts–, l'equip texà té a priori un lleuger avantatge. No només pel factor pista, sinó per la fortalesa del seu projecte. És el vintè curs seguit que assoleix el play-off –també el tercer en els últims quatre anys que supera la barrera de 60 victòries– i és immune a les baixes per molt rellevants que siguin. Com la de Tim Duncan l'estiu passat. Gregg Popovich ha estat capaç (un altre cop) de trobar la fórmula per minimitzar-ne els efectes i l'arribada de Pau Gasol hi ha tingut a veure. Als Spurs, hi té un rol més específic i, arran de la fractura en una mà, s'ha acostumat a sortir des de la banqueta i jugar obert, aprofitant el seu canell (53,8% en triples, tirant-ne quasi dos de mitjana). A part, la densitat de recursos dels seus és infinita, amb vuit elements per sobre els set punts –Leonard n'acredita 25,5, el que més– i el millor percentatge de tres de la competició (39,1%).

Els Grizzlies, i sobretot el seu nucli dur, tenen els genolls pelats en aquest tipus de partits –és la setena presència seguida en la fase pel títol– i tenen capacitat per donar la sorpresa. De fet, en la fase regular, el balanç va ser de 2-2, sempre amb victòries dels equips locals. Amb Marc a un nivell superlatiu –sostre de punts (19,5, amb un 38,8% en triples, tirant-ne quasi quatre) i d'assistències (4,6)–, la rèmora ha estat la dificultat col·lectiva per anotar. Els problemes físics de Parsons, fitxat per a aquesta missió, no han ajudat gens un equip que és el segon que menys anota (100,5) i el que pitjors percentatges de camp acredita (43,5%).