Lliga Femenina
El lila és de primera
L'Snatt's Femení Sant Adrià va segellar per primera vegada en la seva història l'ascens a la màxima competició femenina
El club adrianenc, presidit per José Aneas, assegura que ja s'ha posat en marxa perquè la temporada vinent sigui el tercer representant català en la Lliga Femenina 1, amb l'Spar Citylift Girona i el Cadí la Seu
L'esport deixa sempre inacabables històries amb final feliç. Unes històries en què s'acostuma a veure només la cara visible i els artífex de la trama. No obstant, algunes, sovint, amaguen ments prodigioses entestades a fer realitat els seus somnis. Somnis esbojarrats, però que quan es fan realitat tothom se'ls apunta. L'Snatt's Femení Sant Adrià és una d'aquestes tendres històries que només la paciència, la passió, la dedicació i l'engranatge harmònic de totes les seves magnífiques peces ha acabat per donar un fruit que és només la punta de tota la feina diària que amaga: l'ascens a Lliga Femenina 1.
Les noies entrenades per Jordi Vizcaíno no només van certificar a Lleó amb quatre triomfs l'esforç de tres anys batallant amb ungles i dents en la Lliga Femenina 2, on s'havien quedat els dos darrers anys a escassos passos d'assolir l'ascens, sinó l'èxit d'un treball dissenyat i forjat des de les catacumbes del club pels volts del 2004.
El catalitzador, el profeta, va ser el fitxatge que va fer el mateix president del club, José Aneas, d'un “precoç”, tal com ell es defineix, entrenador i director esportiu perquè implementés un projecte de futur, Dani Poza.
L'efecte Poza
Amb només 27 anys, Poza va començar a posar fill a l'agulla a un minuciós pla que necessitava ser cuidat i estimat. Amb el suport del president, el jove va sacsejar la filosofia del planter per fonamentar les primeres passes del que avui dia és el millor bressol de bàsquet femení català i espanyol. “L'objectiu era atreure els millors entrenadors perquè entrenessin a categories inferiors de formació, no només juniors i sèniors”, explica el director esportiu, coneixedor del risc que assumia tot just aterrar al club. “Al principi podia costar d'entendre, però el club va apostar i va confiar en mi, i les noies de talent de totes les edats s'hi van animar. Els fruits havien d'arribar”, afegeix.
La filosofia del nou timoner va anar guanyant adeptes. L'Snatt's Femení Sant Adrià va anar convencent entrenadors i va anar esprement l'exigència competitiva des de la base fins a compondre no només una font de talent, sinó una meca paradisíaca del bàsquet femení. Un idil·li profund per a aquells pocs que des del principi van entendre la bogeria d'aquell noi tossut amb la idea que el club lila havia de ser una de les fàbriques del talent que passés a la història.
La consagració del projecte
I el moment ha arribat. 13 temporades després, l'Snatt's Femení Sant Adrià ha anat impregnant de lila les seves lligues, els camps on ha jugat i cadascuna de les jugadores que l'ha representat. Un color. Un ADN. Des de minibàsquet fins a júnior, el projecte de Poza, Aneas i el reguitzell de jugadores i entrenadors que es van encomanar del seu esperit, ha monopolitzat el bàsquet base femení embutxacant-se any rere any lligues, campionats de Catalunya i més d'un campionat d'Espanya. “Moltes de les jugadores que hem pogut ensenyar des de petites han format part d'aquest mateix equip que ha aconseguit l'ascens”, recorda Poza. Prova de les paraules són l'Helena López i la Laura Peña, jugadores que, després d'haver venut la seva ànima al club lila des de joves van ser els dos baluards més destacats de les liles en el partit que donava el bitllet per a l'ascens. “A més, per res del món l'ascens canviarà la nostra filosofia d'apostar pel planter”, explica Poza, que insisteix que seguiran refermant la fórmula que les ha portat fins aquí. El club haurà de buscar, però, un substitut al tècnic Jordi Vizcaíno, que va anunciar mesos enrere que no seguiria la temporada vinent.
El repte econòmic
El bressol del talent té ara per fer només un esforç més. El Femení Sant Adrià ha d'avalar 70.000 euros a la Federació Espanyola de Bàsquet per garantir la solvència i la professionalització de les jugadores. “La xifra triplica aproximadament el pressupost del club, però no ens rendirem i farem tot el possible perquè Sant Adrià sigui de primera. Les noies, el club i la ciutat ho mereixen”, exclama Poza. D'altra banda, el sènior hauria de desplaçar-se al Poliesportiu de la Mina per acreditar un aforament i facilitats acordats per la federació. Ara bé, el somni lila del 2004 ha triomfat i ha arribat per quedar-se a primera.