L'efecte Poza

Amb només 27 anys, Poza va començar a posar fill a l'agulla a un minuciós pla que necessitava ser cuidat i estimat. Amb el suport del president, el jove va sacsejar la filosofia del planter per fonamentar les primeres passes del que avui dia és el millor bressol de bàsquet femení català i espanyol. “L'objectiu era atreure els millors entrenadors perquè entrenessin a categories inferiors de formació, no només juniors i sèniors”, explica el director esportiu, coneixedor del risc que assumia tot just aterrar al club. “Al principi podia costar d'entendre, però el club va apostar i va confiar en mi, i les noies de talent de totes les edats s'hi van animar. Els fruits havien d'arribar”, afegeix.

La filosofia del nou timoner va anar guanyant adeptes. L'Snatt's Femení Sant Adrià va anar convencent entrenadors i va anar esprement l'exigència competitiva des de la base fins a compondre no només una font de talent, sinó una meca paradisíaca del bàsquet femení. Un idil·li profund per a aquells pocs que des del principi van entendre la bogeria d'aquell noi tossut amb la idea que el club lila havia de ser una de les fàbriques del talent que passés a la història.

La consagració del projecte

I el moment ha arribat. 13 temporades després, l'Snatt's Femení Sant Adrià ha anat impregnant de lila les seves lligues, els camps on ha jugat i cadascuna de les jugadores que l'ha representat. Un color. Un ADN. Des de minibàsquet fins a júnior, el projecte de Poza, Aneas i el reguitzell de jugadores i entrenadors que es van encomanar del seu esperit, ha monopolitzat el bàsquet base femení embutxacant-se any rere any lligues, campionats de Catalunya i més d'un campionat d'Espanya. “Moltes de les jugadores que hem pogut ensenyar des de petites han format part d'aquest mateix equip que ha aconseguit l'ascens”, recorda Poza. Prova de les paraules són l'Helena López i la Laura Peña, jugadores que, després d'haver venut la seva ànima al club lila des de joves van ser els dos baluards més destacats de les liles en el partit que donava el bitllet per a l'ascens. “A més, per res del món l'ascens canviarà la nostra filosofia d'apostar pel planter”, explica Poza, que insisteix que seguiran refermant la fórmula que les ha portat fins aquí. El club haurà de buscar, però, un substitut al tècnic Jordi Vizcaíno, que va anunciar mesos enrere que no seguiria la temporada vinent.

El repte econòmic

El bressol del talent té ara per fer només un esforç més. El Femení Sant Adrià ha d'avalar 70.000 euros a la Federació Espanyola de Bàsquet per garantir la solvència i la professionalització de les jugadores. “La xifra triplica aproximadament el pressupost del club, però no ens rendirem i farem tot el possible perquè Sant Adrià sigui de primera. Les noies, el club i la ciutat ho mereixen”, exclama Poza. D'altra banda, el sènior hauria de desplaçar-se al Poliesportiu de la Mina per acreditar un aforament i facilitats acordats per la federació. Ara bé, el somni lila del 2004 ha triomfat i ha arribat per quedar-se a primera.