Potser l'equip no estava tan ben estructurat com l'any anterior, ens havien canviat de grup i el pressupost del nostre equip era el més baix de tots, però hem fet una lliga molt regular i hem acabat amb nou victòries seguides i sent el millor equip defensiu. Té molt de mèrit.

Com cada any, el mes de febrer el club es reuneix amb mi. Aquesta vegada em va dir que s'havia acabat el cicle i que creien q era bo per a les dues parts. Res a dir en aquest sentit.

M'han tret de la zona de confort que tenia, fins ara et creuaves amb gent del club i hi havia la mirada de respecte per ser el tècnic del primer equip. Però sense vertigen, perquè he estat una persona tranquil·la a l'hora de decidir projectes, i no canviaré ara.

Fa vuit anys no em marcava el repte de pujar a Lliga Femenina. Vaig arribar jugant a copa, però es va fer la llum amb el planter i he tingut la sort de trobar-me jugadores pel camí que sempre m'han aportat moltes coses i que han cregut en la meva persona. No em poso nota, però estic molt satisfet del que he fet aquests anys.

A partir d'ara és més complicat. Estic amb l'infantil i són èpoques difícils, no per les nenes, sinó per l'entorn. Estan intentant assolir l'ascens internament i a mi se'm fa feixuc, però no hi ha cap problema per conviure durant el mes que em queda. A mi m'agrada entrenar, i a l'horitzó hi ha coses molt maques per assolir amb les més petites. En certa manera ja no recordo el que s'ha aconseguit.

Seria difícil marxar fora si no tingués la família que tinc, que m'ho posa fàcil. Rumiaré si treballar a prop o lluny, però crec que la decisió serà bona i m'il·lusionarà molt.

Hi ha moltes lligues, ens pensem que l'espanyola és l'única, però n'hi ha moltes. A Rússia i a Turquia ara s'hi inverteix molt, però són poc assumibles per a mi. A Alemanya i a Suècia, que són enteses com a lligues menors, els pressupostos són alts i els primers són equips d'Eurocup.

Passa el que ha passat en els últims sis anys a Europa. Primer en marxaven poques i, ara que es valoren les espanyoles, hi ha gent d'aquí que està allà treballant bé i que obren les portes a d'altres que arribaran.

Han perseverat, i això té els seus fruits. És un club que ha tingut paciència amb els tècnics, com per exemple amb mi. Es va començar amb una filosofia inicial i s'ha mantingut  fins ara. Tens les millors jugadores en cada generació i això fa que tot sigui molt més fàcil.

No en som conscients, però hi ha ciutats petites que han tingut equips a la Lliga Femenina. La clau és el suport de les administracions i la població. Ha de ser un equip del poble de Sant Adrià de Besòs.

El planter ha empès perquè això sigui així. No s'ha de perdre la visualització del treball de la base, tot i que és clar que s'ha de reforçar l'equip. És important per a les petites saber que poden arribar a l'elit.

És cert que s'ha de canviar de pavelló, però això és menys important.  S'ha de valorar el que es té a casa, reforçar-ho i professionalitzar certes parts del club que ara mateix estan coixes.