Defenses o ataques?

Amb el parèntesi del partit contra la República Txeca –derrota en un duel insuls i sense res en joc–, la selecció espanyola ha exhibit la seva exuberància al darrere, que trenca el ritme als rivals. Els ofega. La prova més evident és el 8/36, un pírric 22% en tirs de dos, de Letònia en els quarts de final. Entre això i la definició nítida de rols –una rotació de vuit, amb les quatre catalanes (Palau, Xargay, Domínguez i Cruz) tenint un paper principal–, l’equip té arguments de sobres per ser optimista.

Bèlgica, a priori, no estava en cap llista de favorites, però ha anat carregant-se de confiança i ara no hi té res a perdre. La seva gran virtut és l’atac. No només és la que ha anotat més en el torneig, sinó que ho ha fet amb eficiència (45,5% tirs de camp). Els focus de producció els té perfectament definits. Per dins, la parella formada per Wauters i Meesseman –36,8 punts i 14,1 rebots entre les dues fins ara– i l’amenaça exterior és Mestdagh, amb un 42,1% en triples, llançant-ne gairebé cinc. Totes tres estan més de 34 minuts de mitjana en pista. “Sabem que serà un partit molt difícil, en què haurem de treballar de valent per accedir a la final. Tenen perill a dins i a fora, i haurem de decidir el que fem i per què apostem en defensa”, destacava Lucas Mondelo.

En la preparació per la cita, es van enfrontar dos cops a territori belga, amb triomfs d’Espanya (59-69 el 2 de juny i 48-87 l’endemà). Tot i això, Anna Cruz adverteix que el rival s’ha transformat en les últimes setmanes: “Han anat clarament de menys a més. Ara són un equip sòlid, que comparteix la pilota. Hem d’estar preparats.”

Just després d’aquesta, es disputarà l’altra semifinal entre França i Grècia (20.30 h), amb els primers com a clars candidats a jugar els quarts final en els últims cinc europeus. Per la seva banda, les gregues han fet història perquè mai havien arribat tan lluny. Curiosament, es van trobar en la primera fase, amb un 70-63 per a França.