El fitxatge de Pierre Oriola pel Barça Lassa és qüestió d’hores. En el seu cas no hi ha un dia en concret que s’acabi el termini per fitxar, ni tampoc està subjecte al dret de tempteig perquè no acaba contracte. Al targarí li queda un any més de contracte i el seu fitxatge pel club blaugrana només té dues vies de solució: acord amb el València pel traspàs, cosa que Juan Roig, president i propietari de Mercadona, no vol ni sentir a parlar –com va passar amb Guillem Vives–, o pagar la clàusula de rescissió i marxar. La xifra –un milió d’euros– que s’ha publicat és sensiblement inferior. En tot cas Oriola, que estava cobrant al voltant d’uns 200.000 euros bruts, tampoc devia pensar al seu moment en la importància de la clàusula de rescissió sinó en el contracte fantàstic que havia signat. Inicialment Oriola va rebutjar la idea de marxar de València per jugar al Barça perquè considera, i realment és lògic, que amb 24 anys aquest curs a l’equip valencià jugant Eurolliga li aniria molt bé per progressar. Però la proposta blaugrana és positiva tant econòmicament com esportiva –se li ofereix un contracte llarg– i sortint del Barça sempre pot tornar al València, i a l’inrevés, una mala temporada amb l’equip valencià difícilment li obriria la porta del Barça el curs vinent. Ara el València, sense Oriola ni Sikma (Alba Berlín), haurà de veure com respondrà aquesta temporada Dubljevic. L’MVP ha estat brillant però acabava contracte i ara, amb un nou contracte de tres anys, la tendència a abaixar la guàrdia pot ser un problema greu.