Bàsquet
LEB Plata
Sacseig estival
LEB Plata. En vista de la impossibilitat de conservar els blocs, l’Hospitalet ha injectat experiència i físic, i el Martorell, debutant, ha apostat pel talent jove
La LEB Plata tornarà a tenir enguany dos equips catalans. Cada cas amb totes les seves circumstàncies –l’Hospitalet va pal·liar als despatxos la decepció del descens i el Martorell es va guanyar el lloc a la pista–, però tots dos saben que el camí cap a la permanència requereix treball i constància. Des d’aquesta setmana ja treballen en la cohesió de les plantilles, força diferents de les que tenien el curs passat.
L’experiència
Al contrari que l’estiu passat, l’Hospitalet ha viscut una revolució a l’equip. No tant per convicció com per obligació, per la marxa de puntals. Edu Arqués i Michel Acosta se’n van a Alemanya, a Espira, a quarta divisió –allà, s’hi retrobaran amb Jordi Saltó, que ja hi ha jugat aquest curs–, i Díaz Morera (16,4 punts l’exercicipassat) ha marxat cap a Madrid per motius laborals. Amb una continuïtat mínima –tres elements, a banda del tècnic, Jorge Tarragona– i un coneixement acurat del que és la competició, el club tenia clar què havia de corregir. “Principalment, el que hem buscat és experiència i capacitat física”, destaca el preparador. De fet, dels set fitxatges, quatre tenen experiència a LEB Plata o fins i tot més amunt, i tres d’ells són interiors: Kody, García i Gelazona. El darrer, georgià, va fer 9,8 i 4,9 rebots amb el Cambados i s’intueix com un dels pivots diferencials en la categoria.
De les altres incorporacions, Pol Bassas arriba des del Sant Adrià (EBA) i Schmidt i Kibi són apostes i “melons per obrir”. El primer va fer 22,1 punts a Delta State (NCAA-II), però serà el primer cop que surt dels Estats Units. Kibi, molt físic, sí que té experiència a Europa –jugava al bàsquet danès–, però jugarà l’Afrobàsquet amb el Congo i no s’incorporarà a la dinàmica col·lectiva fins a mig setembre, amb la pretemporada ja avançada. L’onzena fitxa està reservada per a un júnior.
Joves i del país
“No és un projecte de club, sinó de ciutat ja que també l’Ajuntament hi té una alta implicació. Hi ha il·lusió i expectació.” Són les paraules d’Adrià Alonso, tècnic que va conduir el Martorell a dominar el grup C d’EBA i a pujar en la fase d’ascens, durant la temporada passada. Ara toca ser competitiu en una lliga nova, més exigent, i amb una plantilla molt jove (22,18 anys de mitjana) i amb poques hores de vol en la LEB Plata.
Sense poder imposar el valor del bloc format –continuen només quatre jugadors de l’exercici passat–, l’entitat ha apostat, condicionada també pel pressupost, per nodrir la plantilla amb jugadors del país molts dels quals, encara que no haguessin jugat junts, es coneixien i això pot facilitar les coses. Alguns han arribat del vincle amb el Manresa –Dani Garcia, Mazaira i Brià–; d’altres d’EBA (Guirao i Real), i Homs, del Marín, de la LEB Or. “Tenia ofertes per continuar a Or, però ha preferit fer un pas enrere per agafar embranzida. Per a nosaltres, serà un puntal”, deia Alonso. Que no siguin nascuts a Catalunya únicament hi ha Mayot –baixa els primers dies per la malària– i Siakam, aler pivot que dotarà l’equip de capacitat física i que encara és al Canadà en espera del visat. El Martorell no dona la plantilla per tancada i reserva lloc a Bebo Khalaf si l’egipci finalment no té lloc en el primer equip del Manresa. Això només passaria si l’aler pivot que falta al Bages fos extracomunitari.