ESPORTS
BÀSQUET
Ensenyant múscul
Europeu. Debut abassegador d’Espanya, que tritura Montenegro amb una demostració d’activitat i recursos
ESPANYA 99 MONTENEGRO 60
ESPANYA:Ricky (7), Abrines (7), San Emeterio (10), Pau Gasol (10), Marc Gasol (9) –cinc–; Rodríguez (7), Navarro (9), Willy (18), Sastre (4), Vives (3), Oriola (2) i Juancho (13). 28/34 de 2, 11/17 triples (3 Navarro, 2 Juancho i 1 Pau Gasol, Rodríguez, Ricky, Vives, San Emeterio i Abrines), 30/40 tirs lliures, 39 rebots (9 Willy), 24 assistències (10 Rodríguez) i 136 de valoració (24 Willy).MONTENEGRO:Rice (7), Sehovic (6), Radoncic, Barovic, Vucevic (16) –cinc–; Pavlicevic (13), Todorovic (4), Dubljevic (4), Mihailovic (8), Ivanovic, Vranjes i Djurisic (2). 15/42 de 2, 8/24 triples (3 Pavlicevic, 2 Mihailovic i 1 Rice, Vucevic i Sehovic), 6/13 tirs lliures, 31 rebots (5 Vucevic), 16 assistències (3 Rice i Pavlicevic) i 49 de valoració (14 Pavlicevic).PARCIALS:26-14, 25-15 (51-29); 19-15 (70-44) i 29-16 (99-60).Si algú encara no tenia del tot clar de quin peu podia calçar Espanya en aquest europeu, ara ja deu haver esvaït tots els dubtes. Lluny de les debilitats mostrades per alguns en el debut –en el cas de França i Lituània, amb derrota inclosa–, els de Scariolo van irrompre a la cita amb una versió devastadora. Tant és així, que va fer la sensació que Montenegro era un rival indigne, mediocre. Però això va ser conseqüència de la feina, magnífica, del campió.
A tot drap
Se sabia que, amb poca rotació, els balcànics buscarien un ritme de partit travat, lent. Inicialment, amb Rice encara fresc i motivat per assumir joc, li va sortir prou bé (5-8, 3’), però ben aviat es va veure que l’argumentari no donava per a més. En gran part, per una defensa espanyola que collava moltíssim, sobretot a la primera línia, en què la feina de Ricky i Rodríguez era eficaç (8 pilotes recuperades entre tots dos a la mitja part). Això permetia córrer, trobar punts fàcils, per bé que en l’estàtic, els interiors feien i desfeien a la zona. I tant era qui hi havia a pista, perquè els suplents –menció especial a Willy, desdibuixant Vucevic– no abaixaven el llistó. A l’equador, el resultat feia visible la diferència entre tots dos (51-29).
Es podia pensar que Espanya podia aixecar el peu de l’accelerador a la tornada de vestidors. Però, res més lluny de la realitat. Els de Scariolo, movent constantment la banqueta, mantenien la voracitat i el rival no veia manera possible ni de maquillar el resultat. Així, la diferència es va anar ampliant fins a arribar a diferències impensables després que a Montenegro li xiulessin tècniques, fruit de la seva frustració i impotència. Un recital per alçar la veu i atemorir, d’entrada, a tothom.