Messina encén la metxa
Europeu. Paraules duríssimes del seleccionador italià per l’aplicació de les finestres FIBA a partir d’aquesta tardor: “Són una autèntica humiliació”
Des que la FIBA va fer públic el nou sistema de classificació per als mundials –es jugarà durant el curs, en finestres de dues setmanes; la primera ja a la tardor (al novembre)–, les veus discordants no han estat poques. La invasió d’espai en part del calendari reservat fins ara exclusivament als clubs ha atiat controvèrsia sobretot en els protagonistes, tècnics i jugadors, que no ho veuen gens necessari. Tampoc les dues principals competicions del món (NBA i Eurolliga), que han deixat clar que no s’aturaran i, per tant, deixaran les seleccions sense els seus líders, els referents.
El foc de la polèmica s’ha tornat a atiar en aquest europeu després que Ettore Messina buidés el pap a partir d’una pregunta d’un periodista sobre aquest tema. El seleccionador italià –deixarà el càrrec al final del torneig, ja que no el pot compatibilitzar amb la feina als Spurs precisament per les finestres FIBA– va ser molt crític: “Tots els entrenadors i els jugadors pensem el mateix, però no hi ha ni entrenadors ni jugadors en els llocs on es prenen les decisions.” I les seves paraules van anar pujant, a poc a poc, de to: “Són [les finestres] una autèntica humiliació. I encara més per a les federacions, ja que demanaran a un grup de jugadors que es classifiquin per al mundial i més tard, els diran: «Gràcies. Algú que se suposa que és millor que tu estarà en la competició.» Això és una humiliació. Una humiliació als jugadors. I és una història inacabable. Tinc curiositat per veure quin serà el següent pas en aquest brillant concurs de cervells que estem veient des de fa dos anys.”
Espanya, castigada
La reflexió de Messina ha aixecat polseguera, també en la FIBA, que ha reaccionat a cop de xifra. Segons apunta, el 88,5% dels elements presents en aquest europeu podran ser a les dues primeres finestres, al novembre i al febrer. Una dada pervertida, perquè hi preveu només la baixa dels NBA, no els d’Eurolliga. Comptant-los, la dada baixa al 63,5%. No és precisament el mateix.
Queda palès que un terç de les seleccions de l’europeu –vegeu quadre del costat– seran les mateixes, o tindran un mínim retoc en les finestres. No és menys veritat, però, que es tracta de les seleccions de menor potencial. A les quals afectarà de manera notable –i aquí anava dirigida la crítica de Messina–, és a les de primer ordre. Hauran de jugar la fase de classificació de la copa del món amb un grup molt renovat, o totalment nou per les absències dels NBA i dels d’Eurolliga; en el cas de la lliga xinesa, encara no s’hi ha pronunciat. El cas més flagrant és Espanya, que no podrà tenir cap dels dotze integrants del grup en aquest europeu. Un fet que, a banda de devaluar el nou format, també el perverteix en excés.