Espanya, ja sense el lesionat Abrines, que ha tornat a casa en lloc d’anar a Istanbul amb els seus companys per prohibició expressa dels Thunder, afronta avui el primer cara i creu en el seu camí cap al títol. Fins ara tot ha estat un camí de roses per a una selecció espanyola que ha guanyat, ha convençut i ho ha fet amb unes diferències de +39 contra Montenegro, +37 contra la República Txeca, de +41 contra Romania, de +6 contra Croàcia i de +23 contra Hongria. El més important de l’inici de les eliminatòries a vida o mort és que Scariolo ha pogut arribar-hi amb l’equip fresc perquè ha pogut donar descans i fer rotacions, amb les proves fetes i sobretot amb màxima confiança. Turquia és inferior en tots els aspectes a Espanya menys en un: el factor pista. Els turcs juguen com a amfitrions en un Sinan Erdem Arena que estarà ple a vessar de seguidors otomans. La plantilla turca ha viscut una revolució respecte d’anteriors convocatòries perquè no hi són peces clau com Kanter, Ilyasova, Asik o Bobby Dixon. El tècnic del Besiktas Ufuk Sarica, que ja estava lligat al bàsquet turc, ha agafat el relleu d’Ergin Ataman però l’europeu li arriba massa d’hora. De fet, de l’equip que va ser subcampió del mundial el 2010 només hi queden Sinan Guler, el capità, i Semih Erden. La resta són joves com l’estrella dels Cavaliers Cedi Osman. Però la rotació és molt fluixa i, si Espanya està intensa, no hi haurà partit per molt ambient hostil que hi hagi.