Els tres ors europeus de la selecció espanyola en els darrers vuit anys no són casualitat. És el resultat d’una generació excepcional i talentosa, amb molts quilòmetres recorreguts i duels en escenaris adversos com el d’ahir. I és per això que l’infern turc es va apagar amb l’experiència i qualitat dels Gasol, Ricky, Juancho Hernangómez i un Sergio Rodríguez genial i superior. L’amfitrió va agenollar-se a vuitens contra un rival d’una altra dimensió.

Ja el triple inicial de Ricky va ser la confirmació que el del Masnou volia reivindicar-se des de 6,75 m. De fet, el seu canell segellaria al final el triomf. Més previsible va ser la insistència en el joc interior sobre els dos Gasol, així com la pressió del públic i els tècnics sobre els col·legiats. Però el que va començar a marcar diferències va ser la defensa de San Emeterio –després Juancho– sobre l’estrella local dels Cavaliers Osman –només va poder llançar un sol tir en tot el primer quart–. Amb l’entrada de Sergio Rodríguez –i dos bases a pista– el talent dels campions va sorgir i a la zona, lògicament, van començar a caure les faltes sobre Pau i Marc. Una equació cantada que va provocar el primer trencament (14-6 als vuit minuts) des del tir lliure. Sergio Rodríguez va fer ballar Erden, l’exjugador dels Celtics, amb un triplàs i el primer acte es va tancar amb un 19-10. Cap pèrdua d’Espanya. Excel·lent concentració i molt d’ofici.

Turquia va entrar més en el partit en el segon quart gràcies a l’eclosió oficial en un gran esdeveniment de la promesa Korkmaz (12 punts gairebé seguits). El nou escorta dels Sixers va sostenir els seus. El 3/13 en triples espanyol fins al descans també hi va ajudar. Els de Scariolo van tancar la primera meitat amb una zona 2-3 que ho mantenia tot obert en el camí cap als vestidors (33-25).

Dos minuts i mig va haver d’esperar el públic per veure una cistella en una represa molt més física per part dels amfitrions. La duresa de Koksal i l’empenta de Mahmutoglu encenien l’Erdem Arena. Però ni això ni la zona pressionant després de tir lliure anotat intimidava un grup expert, que amb la màgia del Chacho en feia prou per mantenir a ratlla (44-37, 28’) l’excitada banqueta turca. I és que l’esperada pressió sobre els àrbitres, resolta amb tècniques, va portar Espanya al moment més crític (46-43). Un instant, fos amb un triple del mag de Tenerife en l’últim segon.

L’aposta de dos bases i Juancho de quatre al darrer període va ser més que encertada. Amb 56-50 i a cinc minuts del final, amb fredor i ofici, Ricky (dos triples) i companyia van tancar la classificació per a quarts amb un 17-6 final que va emmudir el cor d’uns amfitrions que estan lluny d’aquest bàsquet.