Dragic i Doncic

El primer ja formava part d’aquell equip i ara, en el seu últim ball amb la selecció, no està disposat a deixar passar el tren del podi un altre cop. Ell està exercint el lideratge que li correspon –fa 21,9 punts, 5,4 assistències per 2,4 pèrdues en quasi 28 minuts–, però el grup té molta més substància. La irrupció de Doncic –va fer, contra Eslovènia, la millor actuació d’un jugador de 18 anys en la història del torneig (27 amb 7/14 tirs, i 9 rebots)– ha injectat talent i ha dotat l’equip d’un altre generador top.

I al seu voltant, el preparador, Igor Kokoskov –assistent dels Jazz i amb bon bagatge dirigint Geòrgia– ha teixit un engranatge de rols ben definits amb Randolph exercint de focus interior en atac; Muric fent de xarnera entre el tres i el quatre, o Vidmar emergint de pal de paller dins la pintura. “És un rival que m’ha impressionat durant tot el campionat”, va dir Sergio Scariolo ahir, en la prèvia del duel. Eslovènia arriba a la cita imbatut –triomfs de prestigi ja en la primera fase contra Grècia i sobretot França– i amb un joc gens especulatiu. Fa 89,7 punts de mitjana, amb un índex elevat de transició gràcies a l’agressivitat en la primera línia (8,4 pilotes recuperades). I comet poques errades (11,7 pèrdues). Ningú diria que gairebé tot és nou i que només tres repeteixen respecte a l’edició del 2015.

L’ofici

Si Eslovènia representa la il·lusió per fer una cosa nova, Espanya n’és l’antítesi. Molts d’ells ja fa anys i panys que són al primer nivell i ho han guanyat tot. O quasi. I el seu carburant per continuar és la voracitat per sumar més èxits. En aquest sentit, tenen avantatge quant a control emocional i saber estar en partits d’alta tensió com el d’avui.

Scariolo i la plantilla saben que la clau de l’èxit és la fortalesa al darrere i així ho han exhibit en els dos últims duels, sense retorn (Turquia i Alemanya). Era poc valoratiu el que es va veure en la primera fase, per la poca densitat dels rivals. Aquest treball defensiu li ha permès mantenir-se quan el rival l’ha incomodat i l’ha privat de córrer o de subministrar pilotes als germans Gasol amb assiduïtat. Però sempre hi ha un moment o altre –i això no ho té tothom– que hi ha una inspiració individual que el propulsa. A vuitens van ser Ricky i Rodríguez, i en els quarts, Marc Gasol. Com va passar contra Alemanya amb Schröder, serà cabdal la defensa sobre el catalitzador ofensiu rival. En aquest cas, són dos (Dragic i Doncic), fet que multiplica la dificultat. Però mai hi ha res fàcil, i menys encara quan es busca la cinquena final en les últimes sis edicions. Reiterar en la jerarquia.