El Cadí de sempre

Si una cosa va deixar clara el Cadí és que ja poden anar passant temporades que no perd el segell d’equip de trinxera. Probablement no hi ha alternativa, però és que li ha servit per consolidar-se en l’elit i li continuarà funcionant. A l’Uni el partit se li va fer molt incòmode a partir del 2-7 peròla plantilla gironina sembla més preparada que en el passat per anar al xoc, al cos a cos, a usar les mans sense complexos.

Així van discórrer la major part dels tres primers quarts. Amb alternatives i discontinuïtats, perquè a l’equip gironí se li notava més que al rival el fet d’estar en pretemporada. Només fa 24 dies que s’hi va posar i això és molt poc. Només l’experiència de Núria Martínez, Traoré o Colhado va permetre camuflar els moments més delicats. Tot i això, no va evitar molts alts i baixos, com el del rebot (guanyat en el primer quart per 9-17 i perdut en el segon per 10-4).

Amb la lesió de Bahí (11-9) al Cadí només li van quedar dues interiors, Ramirez i Lo. Quan alguna descansava, una alera se situava de quatre. Però a l’Uni li va costar molt trobar superioritat a dins. No tant en el rebot com en la producció. Tot, per l’activitat defensiva de les alt-urgellenques. A més, l’atac del Cadí partia de cinc jugadores obertes i en moltes fases eren les interiors les que amenaçaven de fora i les exteriors –més grans que les de l’Uni– les que treien petroli al pal baix en un quart que es va jugar al ritme que li convenia al Cadí.

Tornant del vestidor, amb els mateixos problemes presents, Surís va intervenir en el partit amb algun canvi defensiu. En van sortir tres transicions seguides, dues culminades per Mendy –més equilibrada en la segona meitat– i una altra per Romeo, que li van permetre sumar quan més patia i parar els peus a un rival que cada cop veia més factible un final obert.

Sentència des del triple

Però quan l’Uni trobava sensacions –bé amb l’encert de Conde, bé en transició o amb algunes rotacions de pilota que trobaven tiradora alliberada o pivot sense defensa pels 2 contra 1 del rival–, el Cadí responia habitualment des del triple. Va ser així tot el partit, també en l’últim quart, amb Yurena Díaz (53-54), Ramirez (58-60) i Boquete (63-68) ajustant el resultat, aquest últim ja en fases de desesperació. Perquè l’Uni, també amb triples en l’últim quart, havia obert un forat considerable amb dos de Traoré (60-68), separats per un altre contraatac de vertigen de Mendy, amb passada de quarterback de Núria Martínez després de bàsquet rival.