Alta competició
El Gernika és el primer rival de l’Spar Citylift Girona en la seva tercera temporada europea (20 h, Esport3)
Amb el Landes francès i el Ceglèd hongarès, el llistó per superar la primera fase és molt més amunt que fa un any
Ara ja no hi ha sorpreses. La temporada 2016/17 va servir perquè l’Spar Citylift Girona constatés en pròpia pell que el trajecte per la segona competició europea té un horitzó concret. A l’Eurocopa hi ha equips de nivell superior a alguns de l’Eurolliga. Per la correlació de forces, l’Uni hauria pogut arribar la temporada passada una eliminatòria més enllà si no li hagués tocat l’AGÜ Spor. L’expectativa actual no és diferent, amb un matís important: el grup que li ha tocat a l’equip gironí no té res a veure amb el d’ara fa un any. L’Uni continua sent candidat clar a superar la primera fase, però ja no és tan clar que sigui el favorit del grup.
Tres rivals exigents
Per postres, la competició arrenca dues setmanes abans perquè, en ser 40 i no 32 els equips participants, s’ha hagut d’encabir al desembre una primera eliminatòria que només evitaran els vuit millors al final de la primera fase (per victòries i, després, per basket average general). Això implica que com a mínim dos primers classificats de cada grup no evitaran l’eliminatòria del desembre. Per tenir aquest descans és probable que calguin sis victòries i, en el cas de l’equip gironí, això implica no perdre amb el Gernika, el Ceglèd hongarès i, sobretot, amb el Landes francès. No hi ha un União Sportiva o un Keltern, clarament més dèbils. Un any enrere, l’alta competició va arrencar en les eliminatòries. Ara, comença avui. Tant és així que pensar en un 6-0 és extraordinàriament agosarat.
Tot fa pensar que el gran rival serà el Landes, que fa més por pel nivell i els intangibles de la seva parella exterior (l’estel·lar Dumerc i la bescanonina Queralt Casas) que pel seu pes interior (Cierra Bravard ja és coneguda). L’equip ha canviat poc, però hi ha la incògnita de com es comportarà amb el canvi a la banqueta. Arriba Cathy Melain, reputada seleccionadora francesa de categories de formació, per ocupar el lloc d’Olivier Lafargue (ara al Bourges), l’històric tècnic que va iniciar l’ascens del Landes el 2005, a tercera divisió.
El Ceglèd és el més desconegut dels rivals, però sembla un equip encara més equilibrat, amb fitxatges de nivell a dins (Mokango) i en la direcció del joc (Popovic) i acredita un cinquè lloc en la lliga hongaresa, que té tant nivell com la francesa.
El Gernika mareja
En ple procés de redefinició, fa l’efecte que l’equip basc està jugant amb els terminis per generar incertesa al voltant del partit d’avui. Segons la normativa, del 6 al 13 d’octubre no es poden fer canvis en la plantilla. Davant la sorpresa general, dilluns (dia 9) a la tarda va aparèixer Alicia DeVaughn en el lloc d’Ameryst Alston i ahir (dia 10) s’hi va afegir la russa Marina Bas, fitxada dilluns i que el mateix club va anunciar que no podia jugar avui. En tot cas, avui l’equip basc no estarà en un moment òptim. El 2 de novembre, a Fontajau, és probable que sí.
Menys pes català en l’Eurolliga
Avui també arrenca l’Eurolliga, que no canvia de format i que mira, com sempre, a Rússia i Turquia per trobar els equips candidats a tot. De moment, la supercopa d’Europa és per al Dinamo de Kursk. Anna Cruz i Lucas Mondelo (foto) ja tenen un altre títol a les vitrines. Les altres catalanes són Sílvia Domínguez –base de l’Avenida– i Marta Xargay. Amb la marxa de Laia Palau al bàsquet australià, la gironina ha quedat com a pal de paller del Praga. Miguel Ángel Ortega (Avenida) i Jordi Aragonès (entrenador ajudant del Wisla de Cracòvia) completen la nòmina catalana, de la qual, a més de Palau, han caigut Núria Martínez (de Schio a Girona) i Mariona Ortiz (de Polkowice a Namur). Al Wisla també hi ha Leo Rodríguez, una de les dues exjugadores que han deixat Girona per jugar l’Eurolliga. L’altra és Artemis Spanou (Polkowice).
Bilbao, última estació de tres setmanes demencials
Avui també arrenca l’Eurolliga, que no canvia de format i que mira, com sempre, a Rússia i Turquia per trobar els equips candidats a tot. De moment, la supercopa d’Europa és per al Dinamo de Kursk. Anna Cruz i Lucas Mondelo (foto) ja tenen un altre títol a les vitrines. Les altres catalanes són Sílvia Domínguez –base de l’Avenida– i Marta Xargay. Amb la marxa de Laia Palau al bàsquet australià, la gironina ha quedat com a pal de paller del Praga. Miguel Ángel Ortega (Avenida) i Jordi Aragonès (entrenador ajudant del Wisla de Cracòvia) completen la nòmina catalana, de la qual, a més de Palau, han caigut Núria Martínez (de Schio a Girona) i Mariona Ortiz (de Polkowice a Namur). Al Wisla també hi ha Leo Rodríguez, una de les dues exjugadores que han deixat Girona per jugar l’Eurolliga. L’altra és Artemis Spanou (Polkowice).