Si bé no va tancar la seva continuïtat fins a final de juliol, Pau Gasol no va tenir mai dubtes d’on volia estar aquest curs. La seva renúncia a executar la player option de 16,2 milions de dòlars a principis d’estiu donava als Spurs maniobrabilitat per anar al mercat. Un cop la franquícia va tenir feta la feina i sabent el marge salarial de què disposava, no es va tardar a arribar a un acord (tres anys i 48 milions). És a dir, lligant-se a l’equip texà fins als 40, per bé que el darrer està parcialment garantit.

Amb un curs de bagatge a l’univers Popovic, el català ja sap on trepitja i el que se li requerirà. Possiblement, la idea de partida sigui donar continuïtat a la idea aplicada a la recta final del curs passat amb només un interior al cinc –aquí hi entra el fitxatge de Gay– per donar resposta a l’small ball tan utilitzat a l’oest i optimitzar la qualitat defensiva. Va quedar palès que, amb ell i Aldridge junts, es perdia solidesa al darrere, l’eix sobre el qual gravita l’esquema spur. A banda de sortir de banqueta (25 partits de 64), el pivot també va readaptar el seu rol ofensiu, tirant menys que mai i incidint en el triple (53,8%, intentant-ne gairebé dos per partit). Tot això, per buscar el seu tercer anell en un equip en constant cicle guanyador. Són vint anys seguits superant els 50 triomfs o l’equivalent si hi ha hagut lockout.