Fa un any teníem l’objectiu de superar la primera fase, però vam tenir tres lesions greus, de tres jugadores del cinc inicial, i es va notar bastant, ja no només en el joc, sinó en l’ànim de l’equip. Ara l’objectiu també és superar aquesta fase, però el grup torna a ser molt dur. En teoria, l’equip que ens ho havia de posar molt difícil és l’Uni, però no se sap mai, perquè en el debut ja vam guanyar només d’un, i en l’últim segon, l’equip que en teoria havia de ser el més assequible. Per tant, no serà fàcil acomplir l’objectiu.

És el que anem a fer. Guanyar a casa, però també a fora, tot el que puguem, perquè si hi ha victòries, el basket average no importarà. No serà fàcil, però tampoc és impossible. No m’esperava que l’Uni superés el Gernika de tants punts. El fet que jugui a Bilbao serà un gran inconvenient per al Gernika. En competició europea compta molt que et facin canviar de pavelló. Però continuo pensant que l’Uni és amb qui ens haurem de trobar al final.

Sí, en tinc uns quants... [riu]. Miro de seguir la lliga tant com puc, sobretot el Girona, perquè és casa meva i hi tinc algunes amigues jugant. Vaig veure el partit de Salamanca i és clar... no va ser el seu millor partit. Però només mirant les jugadores, és un equip dur, tant en les posicions exteriors com en les interiors. Però per guanyar de 27 el Gernika, que se suposa que és dels quatre primers de la lliga, has de jugar bé. És un equip molt ben estructurat. Normalment tens una posició interior molt forta, però falles en el base o per fora. Però l’Uni té molt ben compensades totes les posicions. Totes haurem d’abaixar el cul, defensar i ser agressives.

Nosaltres també juguem gairebé totes. Va bé tenir rotació llarga, però a la pista n’hi ha cinc, i el nostre cinc és bastant fort. Lògicament és millor estar descansada que jugar 40 minuts, que tampoc els juguem. Potser en un partit dur com aquest jugarem molts minuts, però estiguem cansades o no haurem de donar el cent per cent, l’endemà ja descansarem. És cert que si estàs descansada prens millors decisions, però al capdavall tot es redueix a ser agressives, confiar i estar fortes.

Sens dubte. Sempre he dit que la francesa és una de les lligues més dures que he jugat. El tercer per la cua pot guanyar el primer. El cap de setmana el Tarba, que la temporada anterior va estar a punt de baixar, va guanyar el Bourges de 10 punts. I a Bourges, contra un equip d’Eurolliga, en teoria el millor de la lliga. Això m’encanta. No hi ha cap partit que et puguis relaxar. Aquí, quan acabo un partit de lliga estic com si vingués de la guerra. És molt i molt físic.

Havent canviat dues jugadores, la manera de jugar no pot canviar gaire. Potser juguem més ràpid, correm si podem, mentre que el joc amb l’entrenador anterior el joc era més estructurat. Respecte a l’any passat hem guanyat coneixement, no hem hagut d’aprendre com juga cadascuna com fa un any, quan érem un equip nou.

M’agrada jugar pensant i prenent decisions, però també una mica sense pensar, fent el que sento en cada moment. Prendre decisions sobre el que està passant en el joc.

No l’he pogut veure gaire, però el meu pare m’ha dit que li agrada molt i molt aquesta noia. I segur que és molt física, típicament francesa.

Sí que pregunten què passa, però no en parlen gaire.

Que de moment soc espanyola i catalana.

Vaig compartir algun vídeo pel Facebook, i a partir d’això sí que m’han preguntat què passava. Tothom ha de ser lliure d’opinar i mai s’hauria de recórrer a la violència per aturar-ho, i menys les imatges que he vist, que trenquen el cor.