“El Cegléd patirà a Girona perquè té una rotació curta”
Bàsquet. Eurocopa. Gabriel Carrasco, exentrenador del Conquero, explica com juga el rival de demà de l’Spar Citylift, amb el qual ja s’ha enfrontat amb el seu nou equip, el PEAC Pécs
A Gabriel Carrasco (Huelva, 1972) sempre li ha caigut bé l’Spar Citylift Girona, tot i que va viure en primera persona dues eliminacions a semifinals (2014/15 i 2015/16) quan dirigia el Conquero, el fet d’haver superat l’Avenida en la final del 2015 va teixir algunes complicitats, que es mantenen ara perquè una de les seves jugadores a Huelva, Rosó Buch –per qui no s’està de preguntar–, juga ara a Fontajau. Amb la desaparició del Conquero del món FEB i després d’un any sabàtic en l’aspecte professional, va decidir marxar a fora i ara dirigeix el PEAC Pécs hongarès, un clàssic de l’Eurocopa. Per tant, coneix bé el Cegléd, el rival de demà de l’Uni, contra el qual va perdre (85-65) fa tot just tres setmanes.
El ritme defensiu
“Jo crec que amb el camí defensiu que està prenent l’Uni no tindran problemes. El Cegléd és un equip amb ofici. A casa seva és molt més perillós que a fora. El pavelló de Cegléd és petit, l’omplen, i és complicat jugar-hi per l’ambient. Però a fora patiran. Per competir amb l’Uni té dos problemes. Un, que la plantilla és curta. L’altre, que en l’aspecte defensiu no té físic per implementar un ritme alt. Sol defensar en individual, però també té moments de zona, més que per plantejament tàctic perquè necessiten protegir-se en alguns moments”, argumenta el tècnic andalús.
Carrasco, que tot just fa tres mesos que és a Hongria, constata que el nivell dels equips hongaresos que juguen competició europea és alt: “El Cegléd sap jugar. No us espereu un bàsquet anàrquic. Està ben treballat, sap com ha de defensar i el ritme que li convé. No tenen cap jugadora que assumeixi molt protagonisme en atac, i això és bona cosa. És un equip que sol treballar per buscar les millors opcions. Si tu no estàs fent el teu bàsquet, que en el cas de Girona es basa en el ritme defensiu, el Cegléd et pot crear molts problemes.”
Tres a dins, quatre a fora
“Els partits compromesos les juguen amb set, tres interiors i quatre per fora. A dins Chanel Mokango és ben coneguda, i ho està fent molt bé. L’altra titular és Nora Nagy-Bujdoso, amb molta experiència i excel·lent tiradora de tres punts, que obre molt el camp. Et pot fer quatre o cinc triples. Només juga pick and pop [continuació de bloqueig cap a fora i no cap a dins], no va mai cap a dins. Però és una jugadora clau. És la cola que relliga l’equip en l’aspecte defensiu i ofensiu, molt important en la circulació de pilota i molt perillosa per la seva amenaça des del perímetre. Maksimovic té molta presència física i experiència, però fa feina d’equip: bons bloquejos, atenta a sumar pel grup. És un bon trio de jugadores interiors, però, per mi, físicament inferior a les de l’Uni. Només Mokango pot competir atlèticament amb les jugadores interiors de l’Uni”, sentencia.
En la línia exterior, l’entrenador del PEAC Pécs dona molt protagonisme a un dels fitxatges, la sèrbia Jovana Popovic: “És la seva jugadora principal, laque genera més. L’altra peça bàsica és Dora Medgyessi, la base de la selecció hongaresa. Totes dues són bones jugadores d’equip. Zsovar, també veterana, juga molts minuts, i Katona és de les que produeix punts.”