bàsquet
Eurolliga
La revelació turca és culer
Berrocal, tècnic ajudant amb Agustí Julbe (ara a l’Efes) de Xavi Pascual al Barça, ha liderat el recent ascendit Eskisehir a portar el mateix balanç (4-1) que el Fenerbahçe i l’Anadolu
El tècnic català fa l’‘scouting’ del rival blaugrana, l’únic equip que l’ha guanyat en l’últim instant
Josep Maria Berrocal (30/5/1970, Barcelona) va viure a l’estiu un capítol poc agradable. Un dia va anar al Palau Blaugrana i li van comunicar que, tot i tenir contracte, no continuaria a l’staff tècnic del club: “La veritat és que no m’ho esperava, va ser una sorpresa perquè ho havia donat tot, no és fàcil marxar del Barça, que és el meu club, però quan vaig agafar el cotxe de sortida del Palau ja vaig mirar al futur.” I va començar a mirar opcions. I la que va tenir de més garanties, en la que li asseguraven ser primer entrenador –va tenir alguna opció de ser ajudant a l’ACB–, va ser la de l’Eskisehir turc, que acabava de pujar a la BSL, la primera divisió del país. Allà a Turquia ha coincidit amb el tècnic ajudant de l’Anadolu Efes, el badaloní Agustí Julbe, que hi va arribar amb Perasovic. Els dos van ser ajudants de Xavi Pascual al Barça.
I només ha passat un mes de competició i Berrocal s’ha convertit en la sensació de la lliga turca. Després de cinc jornades està en la segona posició amb el mateix balanç (4-1) que el Fenerbahçe i l’Efes, contra qui ha perdut l’únic partit per culpa d’un bàsquet de Simon en el darrer instant (84-86).
Enlloc com a casa
El tècnic català ja ha entrenat anteriorment a l’estranger: Budivelnyk d’Ucraïna (2010/2011), Donetsk ucraïnès (2012/201), Belfast Star irlandès (2013/2014) i Panathinaikòs grec (2014/2015). Però Berrocal fa una reflexió: “A tothom li agrada estar a casa i més si estàs en un club com el Barça però soc entrenador de bàsquet i ho soc a l’ACB, a la LEB o a l’estranger, el que m’agrada és entrenar.” A la plantilla ha incorporat jugadors amb experiència a l’ACB: Earl Rowland (Unicaja), Billy Baron (UCAM Múrcia) i Viachesalv Kravtsov (València). El què no és com l’ACB són els viatges.
Tot amb autobús
Una de les situacions noves que ha viscut Berrocal és que el club és de la ciutat d’Eshishr, a quatre hores d’Istanbul i a la mateixa distància d’Ankara. Això fa que es desplacin sempre per carretera. La part positiva és que només juguen un partit per setmana. El pavelló té una capacitat per a uns 5.000 espectadors. Contra l’Efes n’hi va haver 3.500: “Ara han baixat els preus de les entrades i ve més gent, s’està treballant per créixer, el president és el mateix de l’equip de futbol de la ciutat, que és de la segona divisió, i és el principal esport de la ciutat.” Berrocal hi ha anat amb la seva dona i amb els seus dos fills i estan tranquils: “És una ciutat petita, no hi ha trànsit i la mobilitat és fàcil.” Com ha fet en altres ocasions en què ha marxat de Catalunya per entrenar, no ha marxat sol: “Vaig buscar un tècnic ajudant i vaig escollir Miguel Àngel Hoyo.” És un tècnic nascut a Ceuta que havia entrenat a Angola, el Malabo Kings BC de Guinea Equatorial i el Horsholm 79ers danès. Tot i que Berrocal té els peus a terra no amaga la seva satisfacció: “Això és molt llarg i serem la revelació si al final també estem a dalt, el club és ambiciós i això és positiu.” De fet Berrocal ha signat per a un any per veure com li van les coses. Quant a l’equip assegura que la clau va ser la pretemporada: “Vam anar a unes instal·lacions espectaculars que hi ha a Antalya i tot i que hem tingut lesions ha servit per donar oportunitats a altres jugadors.”
El rival del Barça
Berrocal és un dels qui millor coneix l’Efes, contra qui ja s’ha enfrontat. El català fa l’scouting del rival blaugrana: “És complicat parlar d’ells perquè no soc dins però crec que tenen dos equips, l’un a l’Eurolliga i l’altre a la lliga turca, en què no et pots relaxar gaire perquè juguen pocs turcs i molts nord-americans i això fa que tot s’iguali molt perquè la majoria d’equips utilitzen vuit jugadors. A més, han perdut jugadors importants com ara Brown, Ledo va marxar per motius personals... i, a vegades, no és fàcil conjuntar ràpidament tantes cares i amb l’exigència de dues competicions, tot i que és un bon equip.” Berrocal també parla de dinàmiques: “Amb l’Eurolliga i la lliga turca vol dir jugar dos o tres partits per setmana i no es poden preparar els partits amb gaire detall i trencar dinàmiques negatives costa molt més.”