Dir que no s’hi val a badar és sovint simple retòrica, pur tòpic. Però avui, no. Amb les victòries d’ahir del Kosice, el Carolo i el Landes, l’Spar Citylift Girona no pot permetre’s una derrota a la pista del Ceglèd sense perdre no tan sols els primer lloc del grup –que per ell mateix no té cap premi– sinó també un dels vuit primers llocs en el rànquing final de la primera fase. I quedar-ne fora, després d’haver començat amb 4-0, seria una decepció.

La classificació ja està assegurada des de fa dues jornades, però fallar avui seria una petita triple catàstrofe: primer, perquè obligaria a jugar una eliminatòria prèvia en ple desembre (14 i 21); en segon lloc, perquè obligaria a jugar l’eliminatòria de 16 (4 i 11 de gener) amb la tornada a fora, i, derivat de les anteriors, perquè saturaria una fase de calendari molt carregada –la LLF no s’atura per festes– i sensible pel que fa a la necessitat d’assolir un bon to competitiu per superar l’eliminatòria d’Eurocopa i perquè la copa és molt aviat, del 19 al 21 de gener. Per tant, les bromes val més guardar-les fins demà.

Si guanya, l’Uni serà primer de grup. Si perd, serà segon. I sent segon amb 4-2 és impossible ser del grup de vuit elegits per estalviar-se l’eliminatòria de desembre. Quedaria al darrere dels vuit equips amb sis victòries (Venècia i Carolo) i dels que en tenen cinc (Kosice, Landes, Riga, Hatay, Wrocláw i Ragusa), quatre dels quals juguen avui. Ja no entraria en joc el basket average general que, malgrat tot, continua sent important en cas de victòria perquè definirà la posició de les gironines i contra qui s’enfrontarien en la segona eliminatòria. En tot cas, l’Uni ja sap que, si guanya, acabarà entre les posicions tercera i sisena. Com més equips perdin dels quatre que estan amb 5-0, més posicions guanyarà perquè, Ragusa a banda, el seu average ja és millor.