No hi ha manera

La der­rota lluny del Prin­ci­pat del Mora­Banc comença a ser crònica, igual que en la tem­po­rada pas­sada. Ahir no va apro­fi­tar les qua­tre der­ro­tes segui­des d’un València amb la infer­me­ria plena. Va encai­xar en la pròrroga la cin­quena der­rota en cinc par­tits fora de casa, i va mos­trar dues cares ben dife­rents: una de des­as­trosa en la pri­mera mei­tat i una en la segona força com­pe­ti­tiva.

Kar­nowski, amb set punts, va ser l’oasi andorrà en una tova i des­en­cer­tada sor­tida. Una falta i un rebot de l’Andorra en gai­rebé vuit minuts. Trist. El 21-7 després d’un 11-0 i tres tri­ples seguits i lliu­rats del València van tren­car el par­tit. El rebot ofen­siu local va fer mal. I sense notícies de Bla­zic, que va tri­gar 15 minuts a fer el seu pri­mer tir. Només el ja inter­na­ci­o­nal Jaime Fernández va sal­var els mobles i va maqui­llar un pri­mer quart per obli­dar 26-16. En el segon van con­ti­nuar les males deci­si­ons. Un 13-3, amb tres tri­ples més dels valen­ci­ans dei­xa­ven tocats als andor­rans (39-19). La lluita de Diagne era l’única llum en un matx, que va mar­xar al des­cans amb un 48-30 dece­be­dor.

Després de la represa, l’Andorra, amb dos bases i un Diagne exci­tat, va treure l’orgull amb un 0-8 (48-38). Bla­zic va aparèixer i l’equip, amb desig, a cinc minuts per al final, es va posar a qua­tre (62-58). La remun­tada la va cul­mi­nar Jeli­nek a vuit segons per al final, i va forçar la pròrroga. El dar­rer tir d’un immens San Eme­te­rio (35 punts) no va entrar. En el temps afe­git, Van Ros­som va aga­far galons, men­tre Bla­zic i San Eme­te­rio pro­ta­go­nit­za­ven el duel. Amb 86-84, l’eslovè va fallar un con­tra­a­tac, i Green, absent, va fer el tir gua­nya­dor. Amb 89-87 Fernández i Ste­vic van fallar dues dar­re­res opci­ons per empa­tar. Tot ple­gat, massa tard.