Hi ha maneres diverses d’interpretar el bàsquet, però al capdavall aquest esport es redueix a ficar la pilota dins de l’anella. Però quan un equip llança dinou tirs de camp i sis tirs lliures més que el rival, li força deu pèrdues més i acaba perdent, no hi ha gaire conclusions alternatives a la primordial: per guanyar s’ha d’anotar. Amb tot, la derrota no va implicar quedar fora de la copa. Guanyant, tampoc s’hi hauria classificat.

El Cadí va perdre perquè mai va tenir encert. Des de l’inici (7/24 tirs en el primer quart, 6/20 en el segon i 3/15 en el tercer, que va ser horripilant (7-15 de parcial). El Gernika, amb un encert digne, es va refugiar en el domini del rebot –amb tanta errada local, cuidar el defensiu era bàsic– i en l’últim quart només va patir un moment quan Ramirez va anotar –de tir lliure– els seus dos únics punts (52-58, 37’). La nord-americana va exemplificar perfectament la tarda: 0/13 en tirs de camp. El 29% en tirs de camp (22/75) és encara més depriment perquè Richards hi va aportar un excepcional 10/12. És a dir, entre les vuit jugadores restants van fer 12/63 (19%).