Crec que serà un altre partit molt dur, i que l’equip haurà d’estar encara més concentrat i fer millor els petits detalls del joc perquè, el que estigui més centrat, serà el guanyador. Però la clau, segur, serà la defensa.

És una pista molt maca i els aficionats que hi van creen un gran ambient de bàsquet.

En guardo grans records, de la meva temporada a Girona. Tothom a l’equip i al club es va portar molt bé amb mi i l’adaptació em va resultar molt senzilla. Perquè la cultura grega i la catalana s’assemblen i, per això, em vaig sentir com si fos a casa. El meu paper a l’equip es basava a estar bé en l’aspecte defensiu, fer córrer l’equip i crear joc per a la resta de jugadores.

És impossible comparar-los, perquè l’any que jo vaig ser aquí a Girona no jugàvem a Europa. Però teníem un equip molt bo per a la lliga espanyola. Ara, l’equip està dissenyat per ser molt competitiu a la Lliga Femenina i a l’Eurocopa i això fa que la plantilla sigui molt forta.

Doncs la veritat és que no ho sabia però estic molt contenta d’assabentar-me’n! Totes dues van estar molts anys a l’equip i tothom del club i de l’afició se les estima. És molt maco que els fessin aquest homenatge.

Em vaig posar molt contenta perquè sé fins a quin punt va ser important aquest títol, tant per a l’equip, com per a l’afició i fins i tot per a la ciutat. No em podia creure que aquest pavelló tan gran estigués ple i, és clar, m’hauria encantat formar part de l’equip que va guanyar aquest campionat.

Per desgràcia la lliga grega sí que és molt fluixa i per això no ens trobem partits complicats. Aquesta temporada el Panathinaikòs té problemes econòmics i l’equip només té jugadores joves i no hi ha cap americana. Tampoc ens agrada aquesta situació, perquè els partits entre nosaltres són com si juguessin el Barça contra el Madrid. Ja et pots imaginar com ho trobem a faltar. L’Olympiacòs té les millors jugadores gregues, les que juguem a la selecció i, per tant, els altres equips no tenen bones jugadores nacionals per poder ser competitives. I tens raó, els partits de lliga i els d’Eurocopa no tenen res a veure. Ens estimaríem més jugar dos partits complicats cada setmana, ens faria ser millors.

Bé, ells el que tenen és l’equip masculí. El femení el va fundar el president de l’equip de futbol. El que és molt important per a nosaltres és l’ajuda d’una part molt històrica de l’Olympiacòs. Han invertit molts diners en nosaltres i n’estem molt contentes, és clar.

Sí, per descomptat que jugar el segon partit d’una eliminatòria a casa suposa un avantatge... Sents que tens la situació més controlada i, a més, els teus aficionats estan del teu costat. Tots aquests factors t’ajuden.

Sí, és cert que vam estar molt més atentes a frenar aquestes tres jugadores. Perquè són les que generen més joc i les que anoten més, també.

No, tampoc va ser una sorpresa perquè ja sabíem que l’Uni Girona té grans jugadores: en aquesta plantilla tothom és capaç d’anotar en qualsevol moment.

En cada partit de bàsquet els àrbitres s’equivoquen, tant per a un equip com per a l’altre. L’Uni Girona i l’Olympiacòs són grans clubs, amb una gran història al seu darrere i no tenen cap necessitat de preocupar-se de res més enllà de jugar i guanyar.

El que serà decisiu serà tornar a estar a un alt nivell defensiu, tal com vam fer en el primer partit. Estar concentrades i preparades per a una gran batalla! Núria Martínez és una gran jugadora, amb molta experiència. I serà molt important tornar a impedir que anoti.

És evident que l’equip que controli el rebot tindrà un gran avantatge. Sabem que l’Uni Girona és molt fort en la lluita pel rebot ofensiu i per això un dels nostres objectius és aturar-ho.

Sí de fet hi dediquem molts esforços. Volíem frenar el joc de transició de l’Uni, perquè sabem que elles fan molts punts així. I ja ho vam poder veure en aquest tercer quart: les vam deixar córrer i així es van tornar a ficar dins el partit. El rebot ofensiu i la transició són els dos conceptes que hem d’aturar si volem passar l’eliminatòria.