La veritat és que m’he trobat més o menys el que m’esperava. Un club amb ADN guanyador, com no pot ser d’una altra manera havent guanyat sis Eurolligues. I aquest ADN guanyador ho impregna tot. Aquí s’ha viscut el que és guanyar i volen continuar fent-ho, tot i no tenir el poder econòmic del passat. I tampoc m’ha sorprès la manera de viure les coses, de seguir els partits. Com la nostra, molt mediterrània, però amb un plus addicional de passió.

A mi no m’afecta gaire. És cert que no és el mateix tarannà que, per exemple, hi havia al Barça, però també s’ha de tenir en compte que ell és propietari i, com a tal, inverteix molts diners en la plantilla i el club. En certa manera, és normal que s’hi impliqui tant.

Jo el que et puc dir és que hem connectat molt bé des del primer dia. També és cert que la temporada passada va ser molt bona [títols de lliga i copa gregues i play-off en l’Eurolliga] i, en el nostre món, els resultats ajuden a donar estabilitat. Em sento realment a gust i el sentiment és mutu.

Tant de bo! Però no se sap mai què pot passar demà. A vegades, un sol resultat pot canviar-ho tot de cop i volta. Així de clar. I el que era blanc passa a ser negre. Hem d’estar preparats per a tot i viure el present. No fer previsions de futur.

El mercat marca molt, i més si no ets cap dels quatre o cinc equips amb més capacitat econòmica. Però, dins el que hem pogut, estem satisfets. Hem mantingut gran part de l’esquelet [Calathes, Pappas, Rivers, Gist, Gabriel i Singleton] i hem fet una plantilla equilibrada. Amb alguna debilitat, però equilibrada. S’ha reunit un gran grup humà i, per sobre de tot, som treballadors, lluitadors i competitius. El rival ha de suar i fer molt bé les coses per vèncer-nos.

Aquest tipus de comparacions són relatives. Des del meu punt de vista, les plantilles es milloren o s’empitjoren en funció de com acaben les temporades. Ara tot són hipòtesis i anàlisis subjectives. Si no revalidem el títol de lliga i no ho fem millor en l’Eurolliga, es dirà que la plantilla actual és pitjor. Per ara, en l’Eurolliga hem millorat la primera volta del curs passat [10-5, pel 9-6 de fa un any].

Tenim ben encarat l’accés al Top 8, al play-off, però no hi ha res fet. En aquesta Eurolliga, no es pot badar. Ensopegues dues o tres derrotes seguides –i pot passar perquè qualsevol et pot guanyar– i entres en debilitat. Llavors tot són presses, jugues amb ansietat, perds el teu joc i tot costa molt més. Per tant, a poc a poc i bona lletra. El que et puc dir és que, a la nostra pista i amb el nostre públic, es crea un ambient especial que ens ajuda moltíssim. Ens empeny, i d’aquí també els resultats.

Tenim il·lusió i podríem dir que necessitat de tornar a jugar la final a quatre. Aquí tothom està abocat al bàsquet, se l’estimen moltíssim. I tots tenim al cap tornar el club a una final a quatre com més aviat millor.

[Riu] La pressió va amb la nostra feina i sempre ens acompanya. En aquest cas, parlaria de tenir la mateixa o més responsabilitat.

Tinc la percepció, malgrat tot, que aquesta temporada s’estan assolint més victòries de visitant que en la passada [enguany, 38% de triomfs dels equips de fora, per 36,6% del 2016/17]. Crec que tots ja ens hem adaptat al nou format, al fet de visitar totes les pistes, de conèixer l’ambient que t’hi trobaràs. Però això no treu que guanyar a fora sigui complicat, però a casa també.

Hi ha partits, sobretot a casa, en què hi ha hagut la possibilitat de dosificar els jugadors, però a fora, d’entrada, tots tenen el seu perill si no estàs atent. Ningú et regala res. Però, per exemple, hi ha jornades en l’ACB en què, quan els equips grans estan bé, també poden repartir minuts. Com va fer el Barça a la pista del Guipúscoa. En tot cas, és evident que es pot fer menys que a Grècia.

Del Barça, per respecte a gent que hi està treballant i a la qual tinc molta estima, prefereixo no opinar més enllà dels fets objectius. I la realitat és que visitarà Atenes en un bon moment. Ha guanyat dos equips com el Khimki i el CSKA amb solvència, sent superiors, i això sol ja indica que està bé. És un repte dificilíssim per a nosaltres. Tots els seus jugadors tenen una qualitat extraordinària, amb molts punts a les mans. A més, tenen molt bon tir exterior i, després del CSKA, crec que és l’equip amb més qualitat de passada en l’Eurolliga. Ara és un dels equips més difícils de batre a Europa.

En absolut! Encara que sigui per matemàtiques. Falten 14 jornades i són a dues del play-off. Queda molt. No se’ls pot descartar ni ara, ni tampoc si perdessin el proper. Qualsevol equip que agafi una bona línia i enllaci quatre o cinc victòries seguides s’afegirà al grup de dalt. Encara hi és a temps.

Potser en un equip de nivell mitjà baix costaria d’imaginar que pogués adquirir una continuïtat important de victòries, però el Barça n’és perfectament capaç. I ara, havent agafat el camí correcte, pot guanyar tots els equips de l’Eurolliga. Així de clar.

M’estimo més no opinar en aquest sentit perquè qualsevol cosa que digui pot generar interpretacions o soroll, i no és el que vull. No vull ser protagonista de res relacionat amb el Barça. És una etapa tancada i en vull recordar les coses bones, que afortunadament van ser moltes. L’única cosa que et diré és que tots els projectes i els equips necessiten temps, i aquest temps et col·loca sempre al teu lloc. I el Barça ha agafat ara la línia i el joc que li corresponen.

Ens coneixem molt, és cert. I, a més, un dels seus ajudants, el David [Garcia], va estar amb mi en el Barça, però al final el que decideix són els jugadors, els que són a la pista. Nosaltres, els tècnics, els podem ajudar a llegir com treure avantatges o estar preparats per a unes coses o unes altres, però al final tot depèn d’ells.

Amb moments de tot. De preocupació, indignació, por, desolació... Ho segueixo des de la distància, intentant estar al dia. Però no és difícil, perquè aquí, a Atenes, tothom està molt pendent del que passa a Catalunya. Hi ha molt d’interès pel procés. Jo he intentat explicar-los la situació i, sobretot, els va costar entendre el que va passar l’1 d’octubre, amb càrregues policials i agressions a gent que només volia votar.

Complicadíssim. No crec que se solucioni a curt o mitjà termini. No soc optimista. És el que sento.