Un rival que no perdona

L’Olympiacòs va deixar l’Uni en 60 punts i en 20 bàsquets en joc i això no s’aconsegueix només per l’arbitratge. L’equip grec va focalitzar bé els objectius: treure del partit Núria Martínez i Nádia Colhado, identificades com les jugadores més determinants de l’Uni. Aturar la transició gironina i disputar-li el rebot o, com a mínim, la qualitat del rebot, van ser les altres prioritats. També la va encertar perquè quan l’Uni va tenir el rebot i va córrer (tercer quart) va fer el que va voler. Per descomptat, si el llindar de la falta és tan diferent en un costat i l’altre de la pista com a Atenes, tot esdevé més fàcil, però si alguna cosa va quedar clara en l’anada és que l’Olympiacòs pot ser un equip de rotació limitada i amb una edat mitjana molt alta, però que no té fissures. Molt col·lectivitzat al darrere i amb un nas ben dotat per olorar la sang. I sang és, en aquest cas, qualsevol fragilitat, que l’equip grec sap provocar i penalitzar. Tot plegat fa preveure 40 minuts en què tots els detalls –no només els del joc– tindran un pes en el desenllaç de l’eliminatòria. I, en aquest sentit, tot i que l’Uni no ha oblidat què va passar al Makis Lioukas d’Atenes, haurà de saber trobar el punt d’equilibri perquè la motivació no es converteixi en sobreexcitació. Aquest aspecte sí que es pot controlar.