Ten­dres

Ubi­cat en una ciu­tat que té uns 75.000 habi­tants al sud de l’illa de Sicília, el Ragusa no va emer­gir en l’elit fins al curs 2013/14, després d’asso­lir l’ascens a la Lega. El seu impacte va ser imme­diat, i les tres pri­me­res tem­po­ra­des va jugar cinc finals (dues de Lega, dues de copa i una de super­copa), i sem­pre con­tra el Schio. Va acon­se­guir gua­nyar-ne una, la final de copa del 2016 per 67-70. El curs pas­sat va debu­tar a Europa caient en l’eli­mi­natòria de vuit –per tant, com l’Uni, ja ha igua­lat el millor resul­tat en el tor­neig–, con­tra el Gala­ta­sa­ray.

Par­tint d’una base de con­tinuïtat (Gorini, Con­so­lini, For­mica, Spre­a­fico i Ndour), s’han afe­git ele­ments que han fun­ci­o­nat, com el duet ame­ricà. I, en el cas de Hamby, tenia risc, ja que no havia tas­tat mai el bàsquet a Europa. L’equip s’expressa sobre­tot des de l’atac, ano­tant molt (75,3 punts), i amb eficiència –52,4% en tirs de dos i 40,6% en tri­ples– gràcies a una bona cir­cu­lació de pilota (17,5 assistències). I, par­tint de la pre­missa que busca un ritme viu, no perd tan­tes pilo­tes (11,6). Gianni Recu­pido, que ha estat pro­mo­ci­o­nat a tècnic en cap enguany després de ser assis­tent el curs pas­sat, ha optat ja en aquesta última eli­mi­natòria per fer una rotació més aco­tada, de vuit peces, amb un cinc ini­cial força mar­cat (Gorini, Con­so­lini, Kus­ter, Hamby i Ndour) i rols defi­nits. Les pos­ses­si­ons les exe­cu­ten bàsica­ment les tres últi­mes, amb Ndour bri­llant (16,1 punts i un 57% en tri­ples tirant-ne tres per par­tit).

Si a Europa la tra­jectòria no mereix retrets, no els passa el mateix a Itàlia. Són cin­que­nes (7-5), si bé han per­dut tres par­tits per un o dos punts.