EL TEMPS MORT
Dos favorits, però potser no tan superiors
Crec que els sis equips que són a la copa han fet mèrits per disputar-la. No hauria estat just que algun n’hagués quedat fora. Entre els sis equips, encara hi ha diferència de potencial entre la parella Avenida-Girona i la resta, però en l’últim enfrontament cap dels dos va mostrar el nivell que haurien volgut els seus entrenadors, de manera que a un partit se’ls pot guanyar. Ara bé, qui jugui contra elles és segur que ho farà havent jugat un partit molt dur poques hores abans.
Perfumerías Avenida. És el favorit. Té jugadores amb molta experiència i qualitat, i quan es posen a defensar com vol Miguel Ángel Ortega són gairebé imbatibles, un dels millors equips d’Europa en aquest aspecte. Però justament aquesta virtut es transforma en un punt feble: han mostrat debilitat en partits en què han ofert un nivell defensiu inferior.
Spar Citylift Girona. És l’equip que juga millor. Molt complet, en atac estan buscant moltes situacions diferents aprofitant les jugadores que tenen i en defensa han aconseguit ser sòlides. El seu problema és la falta d’experiència en fases finals, tot i que té jugadores experimentades com Núria Martínez i Colhado. I l’Avenida li té menjada una mica la moral pels últims resultats entre elles.
Uni Ferrol. Juga diferent de la resta, sense una interior de referència, amb cinc jugadores obertes i llançant molts tirs exteriors, gairebé com a l’ACB, amb especialistes tiradores. És incòmode de defensar. Però ha demostrat que pot guanyar tothom i ho ha fet a Salamanca. No té res a perdre i a un partit pot sorprendre tothom. Es pot plantar a les semifinals o a la final, i fins i tot guanyar-la. Però alhora, no tenir una referència a dins per focalitzar el joc al pal baix pot ser una feblesa, però fins ara han sabut fer que sigui una arma i no una debilitat.
IDK Guipúscoa. Semblant al Mann. Un cinc inicial molt potent, amb jugadores de molt talent i experiència, com Sarr, Brkic o Weaver, molt professionals, que han jugat partits importants i que saben en cada moment on tenen avantatge. El dia que juguen bé costa guanyar-les. El punt dèbil és la falta de rotació. No tenen nou o deu jugadores com Girona o Salamanca.
Mann Filter. Un cinc titular molt potent, com el Guipúscoa però diferent. L’equip basc canalitza el joc a través de Brkic i el Mann Filter dona més la iniciativa del joc a Ferrari i Barbee. A dins, Abalde té molt bon tir obert, però s’ha de veure Tuukkanen i Pascua com suporten jugar molts minuts en un segon partit. El punt feble de Saragossa també és la rotació, un pèl curta.
Snatt’s Sant Adrià. Estic convençut que Fabián Téllez prepararà alguna trampa. El conec molt, en sap molt de bàsquet i té l’equip motivadíssim i així l’equip és capaç d’anar molt més enllà del que les jugadores podien fer fa sis mesos. Té talent, un joc interior molt fort amb Reisingerova i Coulibaly. En defensa creen molta activitat, molts canvis i molta confusió en el rival. Poden ser la sorpresa, com a mínim divendres. Potser no tenen un cinc inicial amb el talent del Mann o el Guipúscoa, però col·lectivament, per activitat defensiva, per mobilitat en atac i defensa, generen molts tirs alliberats. Per això han guanyat tants partits. I no tenen l’experiència de la resta d’equips, però estan molt motivades, fins i tot sota pressió. Compte amb elles.