Per primera vegada des que la copa es disputa amb el format actual (sigui amb vuit, sis o quatre equips), dos clubs catalans lluiten pel títol. Són l’Snatt’s Sant Adrià i l’Spar Citylift Girona. Representen els dos extrems, un debutant, la revelació de la lliga, i l’altre, l’aspirant a trencar l’hegemonia de l’Avenida en les competicions FEB dels dos últims anys guanyant l’únic títol FEB que encara no té. Un, el més jove del torneig –l’Snatt’s té cinc jugadores de 21 anys o menys–, i l’altre, amb jugadores amb galons com Núria Martínez o Nádia Colhado.

L’Snatt’s va a Saragossa per intentar allargar una vivència inimaginable quan va assolir l’ascens i que l’ha situat més enllà de la condició de sorpresa. Ara ja és una revelació i de l’inconformisme en vol treure la força que necessita per fer entrar dubtes al seu primer rival, el Mann Filter, l’amfitrió. Un equip expert, amb pivots veteranes (40 anys de Tuukkanen i 34 de Pascua) i una rotació curta.

Si consuma la sorpresa, l’equip que dirigeix Fabián Téllez s’enfrontarà a l’Spar Citylift Girona, fet que garantiria un català en la final. El conjunt gironí és, possiblement, el que està fent un bàsquet més col·lectivitzat de la lliga, no tan extrem en defensa com l’Avenida però més ric i fluid en atac. L’expectativa de l’Uni és passar a la final. Seria la segona que disputa, amb el record del títol que se li va escapar a Fontajau –l’Avenida li va remuntar 15 punts– encara fresc per a Rosó Buch, Alminaite i Èric Surís, únics supervivents del 2017.

La realitat, però, des del punt de vista esportiu i pressupostari, és que l’Avenida és un equip d’Eurolliga i l’Uni d’Eurocopa, amb tot el que implica això. De fet, els dos últims anys són el retrat d’aquesta correlació de forces. L’Avenida està imbatut en competicions FEB des que, amb el tècnic català Miguel Ángel Ortega acabat d’arribar, va guanyar la copa del 2016: dues lligues, dues copes i dues supercopes. L’Uni ha estat el seu rival en quatre d’aquestes finals. Dissabte passat tots dos es van enfrontar a Fontajau (61-66) en un partit molt marcat per l’esforç europeu molt recent de l’Uni.