El Cadí la Seu va perdre la final que jugava a Gernika i que l’hauria classificat per al play-off. Molt ben competit, el partit se li va esmunyir en quatre fatídics minuts de l’últim quart, quan va encaixar onze punts a què no va poder donar resposta (del 64-64 es va passar al 75-64). Anímicament enfonsat, l’equip va acabar rebent molt més del que havia merescut.

L’encert des de la llarga distància de les locals en l’arrencada (Alston) va accentuar la mala entrada en partit del Cadí, que patia molt per atacar en estàtic (15-6, 5’). Forçava els 2x1 en el perímetre però el Gernika se’n sortia bé i no podia córrer. Tot va canviar després d’un 3+1 de Ramírez i una recuperació i cistella posterior de Vilaró (20-14). L’equip es va activar i va trobar el dinamisme ofensiu que volia (24-22). I amb un joc més vertical contra defensa desorganitzada va apoderar-se del ritme (33-31, 15’) i Ramírez, sensacional en la primera meitat (14 punts sense errada), situava el Cadí al davant en el marcador per primera vegada (35-37). En el descans, 42-43 i molt bones sensacions.

Tornant, errar triples alliberats i badades defensives puntuals (52-49) no van destarotar l’equip, que no va renunciar als bons tirs i va enlairar-se amb tres triples seguits (52-58, 26’). Però el Gernika no va perdre el nord i, per primera vegada en el partit, va poder treure profit del rebot ofensiu (61-60, 30’). Després de 25 jornades i 30 minuts, el Cadí tenia un quart per definir la temporada.

I va encarar el repte amb decisió (64-64, 32’). Però amb Richards i Ramírez a la banqueta amb quatre faltes, les alternatives defensives del Gernika se li van ennuegar i en defensa va perdre pistonada (75-64, 36’). I va estar quatre minuts llargs sense anotar i tot i, no deixar d’intentar-ho, la final la va perdre allà.