Els detalls

D’entrada, la presència en la zona d’Iverson donava rèdits a l’equip, però no feia l’efecte de trobar-se còmode a la pista. Els atacs eren previsibles, amb molt bot i escassa circulació, i el Baskonia els va començar a contenir. Tant va ser així que el MoraBanc no va fer cap punt en els últims quatre minuts de primer parcial. Un tram en què els locals, amb Vildoza de capatàs –l’argentí va aprofitar l’absència de Granger– i el paper de Diot, van obrir forat (19-10).

Amb el pas dels minuts, els de Joan Peñarroya van asserenar-se i, estirats per Blazic (8 punts en el segon quart), van recuperar ben aviat la igualtat. I va anar més enllà, empetitint el rival com pocs cops s’ha vist els últims mesos. Ja havia fet coses bé fins llavors –la limitació de les pèrdues i el control del rebot–, però hi va afegir encert des del triple (5/6 en aquest parcial) i més agressivitat sobre la pilota. Forçant pilotes perdudes, va trobar el camí a la transició –11 punts després de pèrdua rival a mitja part– i va enllaçar un 2-20, que va girar del tot la truita (30-40, 18’). Una diferència que es reduiria un xic, a +6, en el pas per vestidors.

El parèntesi va regenerar el Baskonia, que va sortir molt més enèrgic, mossegant i posant de seguida l’alè al clatell dels del Principat. Blazic i Jelinek empenyien els seus, que es resistien a cedir la iniciativa, però el nivell de contactes dels bascos –i alguna defensa alternativa com una zona 1-3-1– era cada vegada més exigent. L’equip va començar a passar-ho malament al final del tercer quart –13-2 de parcial en quatre minuts i de 49-56 a 62-58 (30’)– i, tot i que va buscar mantenir-se ferm, Janning va desequilibrar-ho tot en un vist i no vist. No havia anotat en 32 minuts i va fer-ne 11 en quatre, que van fer una estrebada al partit que resultaria definitiva (76-66, 35’). La diferència final, però seria excessiva.