L’Spar City­lift ha pre­sen­tat aquest mig­dia Laia Palau (1,78, 1979), una de les millors juga­do­res cata­la­nes de tots els temps, que torna al bàsquet català després d’una llarga i bri­llant tra­jectòria inter­na­ci­o­nal. “La veri­tat és que no pen­sava tor­nar a Cata­lu­nya a jugar, però a Girona fa temps que m’ana­ven al dar­rera i aquest any m’ha con­vençut per mol­tes raons”, ha expli­cat la base bar­ce­lo­nina. D’entrada ha admès que les con­ver­ses que va tenir amb la mata­ro­nina Núria Martínez, que va sig­nar la tem­po­rada pas­sada per l’equip, van ser deci­si­ves: “Amb ella a l’equip sé que aquest és un pro­jecte de molt de nivell i també de molta exigència”.

Palau asse­nyala que amb Núria Martínez haurà de com­par­tir pro­ba­ble­ment molts minuts a la pista: “Jugar amb dos o molts bases no és cap pro­blema, ho fem a la selecció espa­nyola i fins i tot mol­tes vega­des és un avan­tatge.” Palau, que ha aca­bat el curs amb el Bour­ges francès, ha sig­nat per una tem­po­rada amb opció a una segona i espera que la seva apor­tació ajudi també a donar una iden­ti­tat cata­lana a l’equip: “Girona té ara el club de referència a Cata­lu­nya, juga finals, dis­puta com­pe­ti­ci­ons euro­pees i té grans juga­do­res; ani­ria bé que n’hi hagués més perquè les juga­do­res inter­na­ci­o­nals cata­la­nes que hi ha escam­pa­des arreu del món pogues­sin anar tor­nant”. “De fet –hi ha afe­git amb un som­riure–tinc un bon accent gironí perquè a la selecció tinc de com­pa­nya d’habi­tació Marta Xar­gay, som molt ami­gues i m’ha aju­dat.” “Ja vaig dir en una entre­vista que no sóc LeBron James, però encara porto bàsquet a dins i puc aju­dar”.

L’Uni només té pen­dent de tan­car la incor­po­ració de l’alera Shay Murphy i d’una pivot que no pot ocu­par plaça de forana. La plan­ti­lla la for­men de moment Laia Palau, Núria Martínez, Rosó Buch, Helena Oma, Shay Murphy (no ofi­cial), Kiesha Hamp­ton, Bea Sánchez i Nádia Col­hado