La marató continental
L’Spar Citylift ja té el camí per a la seva quarta experiència europea traçat amb el Györ, la Sportiva i el Namur o el Gernika
Aquesta plantilla, amb els reforços diferencials d’aquest estiu, pot fer un pas més i superar els quarts
Si en la prova que rememora Filípides es corren 30 quilòmetres amb les cames, 12 amb el cap i els darrers 195 metres amb el cor, l’Spar Citylift ja té al davant la línia blava –en el cas de la de Barcelona, pel març– que marca el recorregut de la marató al davant, per a la seva quarta experiència en competició continental. La tercera en l’Eurocopa, amb el sostre dels quarts d’aquest hivern passat marcat per la cistella de Jelena Dubljevic a 1,7 segons per acabar el partit de tornada. I, la sensació, que a l’Uni li va faltar algun element a la plantilla. A manca de tancar-la amb una rotació interior, fa l’efecte que aquest curs sí que disposarà del desequilibri en les darreres possessions gràcies a les novetats de Shay Murphy, Laia Palau o Keisha Hampton.
Arribar-hi
El Galatasary, l’equip que va eliminar l’Spar Citylift en la tornada dels quarts de final a Fontajau amb una plantilla d’Eurolliga, defensa el títol, des de la Conferència 1. Al llarg del curs passat, i també en les derrotes amb les turques o en la final de lliga amb l’Avenida, Èric Surís remarcava el creixement que havia suposat per a l’equip superar moments crítics com en les eliminatòries amb l’Olympiacòs o el Ragussa. I, arribats a l’hora de la veritat, tenir elements que demanin la pilota quan crema –Murphy i també Colhado o Hampton– i altres que els la puguin fer arribar i en òptimes condicions –a més de Núria Martínez, Laia o Rosó– es presenta cabdal. Abans, les gironines hauran de completar un altre procés de cohesió i, com els darrers anys, des del triomf. Per això no només es tractarà de no topar amb el mur i no superar el primer grup amb un equip com a màxim similar –no superior– com l’Uni Györ hongarès com a rival de més pes. El desplaçament amb União Sportiva de Ponta Delgada a les Açores, com fa dues temporades o el vencedor del duel entre el Namur belga i el Gernika basc haurien de ser, sense contratemps o fins i tot amb algun que pugui sortir, la via per continuar avançant fins als encreuaments. En plural, però estalviant-se la primera eliminatòria com aquest darrer curs per poder arribar amb més aire i dos partits menys al Nadal.
Munic somriu
Amb la condició de cap de sèrie pel seu rànquing, a l’Spar Citylift no li va anar malament el sorteig més enllà de la distància que haurà de recórrer per jugar com a visitant. L’Uni Györ és el segon equip més fort a Hongria, amb l’Atomeromu-Tarr a la prèvia de l’Eurolliga a un nivell més alt. Una base WNBA i jugadores internacionals seran els seus punts forts, tot i que al nord-est hongarès encara no s’hagi anunciat el nom de la que ha de ser el seu referent. A les Açores, la plantilla pot ser un fart de riure, però el viatge, car ja amb els preus d’ahir i amb 2.500 quilòmetres per jugar en un flux horari a dues hores menys. De la prèvia, el Gernika mateix encara ha de definir la plantilla i, fins i tot, caldria posar data a aquesta eliminatòria zero, perquè coincidirà amb l’Open Day de la LF a Madrid pel cap de setmana del 12 d’octubre –hi ha també la Supercopa amb l’Avenida– mentre el conjunt belga ha perdut les seves referents al parquet del curs passat. Somriu, Munic, amb el sorteig, perquè la primera bola que va treure l’expivot internacional grec Panagiotis Fassoulas va ser la gironina. I des de llavors, cap problema afegit. No hi ha equips que venen de l’Eurolliga ni equips turcs o russos, a la Conferència 1 –s’estableixen per motius geogràfics–. A la 2 hi havia el risc d’un conjunt francès, que més enllà dels també caps de sèrie hauria estat una pedra a la sabata. El Lió sortia al bombo 4 perquè debuta a Europa –no té punts al rànquing com li havia passat a l’Uni– però disposa del suport econòmic del base dels Spurs Tony Parker.
“Estem contents, falta tancar una pivot europea”
“N’hem sortit ben parats.” És la valoració de l’Uni Girona en referència al sorteig. Ho afirmava el director esportiu de l’Spar Citylift, Pere Puig, que destacava el contrast entre el potencial esportiu dels rivals i la distància que hauran de recórrer per jugar-hi, amb el conjunt de les Açores com a paradigma. “Estem contents, falta tancar una pivot europea”, va dir l’arquitecte de la plantilla, que ha fet una millora exponencial aquest estiu. El primer plantejament era disposar d’una jugadora amb passaport Cotonou com a rotació interior de Colhado i Bea Sánchez. Amb la versatilitat de Hampton es volia anar a l’Eurocopa amb una jugadora menys i tenir-la en les competicions FEB. “Hi hem anat al darrere, però no ha pogut ser”, reconeixia Puig, que confia en el desequilibri que pugui aportar Shay Murphy per fer el tan enyorat pas que va faltar a l’equip el curs passat.
L’estrena, el 24 d’octubre a Fontajau
El penúltim dimecres de l’horari d’estiu; Fontajau tornarà a tastar l’Eurocopa. Serà contra el Namur o el Gernika, a les 20 h i per trencar un parèntesi de sis mesos i mig des del 7 de març, amb el Galatasaray i encara en horari d’hivern. El de les Açores, el pitjor en l’aspecte logístic, serà el primer desplaçament. Serà per Tots Sants, amb el record de dos anys abans quan l’equip va marxar el dia abans de matinada en autocar fins a Barcelona, va volar fins a Lisboa i, després, en un altre avió fins a l’illa de São Miguel. El plat fort d’aquesta fase és el 7 de novembre a casa, amb el Györ, i la segona volta està prevista el 29 a la pista de l’equip que passi la prèvia. A l’inici del Pont del Desembre (dia 5) la União Sportiva serà el reclam a Girona, i el 12 del 12, el darrer duel a Hongria segurament amb el primer lloc en joc i pendent de la diferència de punts a favor per al posterior rànquing pels encreuaments.