ACB

opinió

Navarro ja és llegenda

El Barça anuncia el final de la carrera del capità Juan Carlos Navarro després de 20 anys en el club, on se li retirarà la samarreta

Tot i que ‘la Bomba’ volia continuar jugant, ha acabat cedint a la pressió de la direcció tècnica i passarà a formar part de l’estructura del bàsquet

Navarro encara no té clara quina tasca vol fer a partir d’ara en el club

17 d’agost. Amb totes les mirades centrades a la Rambla de Barcelona i a Cambrils en els actes d’homenatge per l’atemptat del 2017, va arribar a la una del migdia el comunicat oficial: Juan Carlos Navarro (1980, Sant Feliu de Llobregat) deixa el bàsquet. No ho anunciava ell, ho feia el Barça. El jugador més rellevant de la història del club i un dels esportistes catalans de referència abandonava la seva passió, el bàsquet, com ell no volia.

Navarro ho deixa a contracor i després que la Bomba hagués fet conèixer als responsables del club que volia continuar una temporada més per acomiadar-se de totes les pistes que han viscut i també patit la seva màgia. El jugador, que tenia ja contracte signat fins al 2027, s’integrarà a l’estructura del Barça, tot i que queda per definir quina funció hi tindrà. Difícilment el seu rol serà estar braç a braç a l’àrea tècnica: els responsables de la qual l’han pressionat perquè plegués. Tampoc sembla que tingui gaires ganes de viatjar amb l’equip. Cal trobar-li un lloc, una cosa que sigui fàcil o difícil no serà cap obstacle perquè el que era innegociable és que la imatge de Navarro continués per sempre vinculada al Barça, no només per contracte sinó perquè és un símbol, un dels pocs que malauradament té la secció de bàsquet darrerament i en la seva llarga història.

La clàusula de l’acord

Només fa un any el Barça va anunciar que renovava Navarro per les pròximes 10 temporades. Era una forma de dir que era vitalici. Però en el contracte signat, que fa 12 mesos semblava tot flors i violes, hi havia una clàusula que després ha estat la que ha fet mal: per retirar-se havien d’estar d’acord les dues parts, si Navarro no volia podia continuar jugant. Aquí és on va entrar el conflicte perquè la direcció tècnica blaugrana va decidir que l’etapa de Navarro com a jugador havia de tocar a la seva fi. El capità ni s’ho imaginava quan després de quedar eliminat de l’Eurolliga no es va fer res especial per acomiadar una llegenda també a Europa ni tampoc quan el Barça va ser eliminat de l’ACB. Les paraules de Navarro eren clares: “No em vull retirar amb aquesta sensació de mala temporada.” Al final, doncs, serà així.

Reunió sorpresa

I va ser una vegada acabada la temporada, el 15 de juny, quan Albert Soler i Nacho Rodríguez van convocar Navarro al Palau Blaugrana i li van comunicar que no volien que continués. A Navarro ja li havien preguntat durant el curs en quina funció es veuria còmode en el futur, quan deixés de jugar, però Navarro, que no pensava plegar, no donava cap resposta. Això ha fet que encara fos més traumàtica la decisió de la direcció tècnica, perquè mentalment el capità del Barça no s’havia preparat per acabar la seva carrera. Svetislav Pesic, a qui ja havien renovat el contracte, es va reunir amb Navarro per dir-li cara a cara el que pensava sobre el seu hipotètic paper en l’equip si continuava. Un paper no important. Però en realitat Navarro el que estava esperant era que hi hagués una intervenció directa del president del Barça, Josep Maria Bartomeu, perquè el posés al nivell que han tingut altres llegendes, com Iniesta, Puyol o Xavi. Els dies, però, van anar passant, Navarro va anar de vacances a Nova York amb la família sense tenir el tema solucionat, després va anar a Calonge a la seva casa d’estiu, i va tornar a barcelona per reunir-se altre cop per trobar una solució al problema pendent. Al final, veient que no tenia el suport que necessitava, i tot i que els seus companys tenien clar que s’havia guanyat el dret a decidir, la realitat és que han decidit per ell.

Roda de premsa

Navarro i el club tenien la intenció, ahir, una vegada presa la decisió, fer les coses ben fetes i fer una roda de premsa conjunta. Sense obrir ferides i mirant cap al futur. Però encara no hi ha la funció determinada que haurà de desenvolupar dins l’estructura de la secció de bàsquet. El que sí que haurà de canviar ara és la persona que agafarà el relleu com a capità de l’equip.

Tot i les múltiples mostres de suport a través de la xarxa que va rebre Navarro, no ho van fer dos dels seus millors amics: els germans Pau i Marc Gasol. Tots dos ja havien mostrat en la presentació del partit que van fer a Fontajau aquest estiu que esperaven que el Barça sabés com havia d’actuar amb Navarro. El silenci té diferents interpretacions. De fet, en Pau sí que va fer un tuit sobre el primer aniversari de l’atemptat de Barcelona i l’anterior era sobre una altra retirada: la del seu amic asturià Fernando Alonso de la F-1.

23 de novembre del 1997
Debuta amb el Barça contra el Granada al Palau Blaugrana. Va fer 10 punts en 10:43 minuts de joc. El Barça va guanyar 99-75.
Mundial júnior de Lisboa
La generació dels júnior d’or, en què també hi havia Pau Gasol, supera els Estats Units 94-87 amb el lideratge de Raül López i Navarro. És el mirall d’una generació irrepetible.
17 de setembre del 2000
Debuta en els Jocs Olímpics de Sydney amb la selecció espanyola, i en va formar part durant 17 temporades.
11 de maig del 2003
Guanya la seva primera Eurolliga al Palau Sant Jordi de Barcelona. En guanyaria una altra el 2010 a París, on va ser l’MVP de la final amb 21 punts.
3 de setembre del 2006
És proclamat campió del món amb Espanya en el mundial del Japó.
16 d’agost del 2007
Signa pels Grizzlies i marxa a l’NBA. Juga durant una temporada a Memphis, on va començar jugant el seu amic Pau Gasol. Als Estats Units només hi va ser un curs.
31 d’octubre del 2007
Primer partit oficial amb els Grizzlies a l’NBA contra els Spurs, en què fa 9 punts en 17 minuts de joc. Va ser capaç d’igualar el rècord de triples d’un debutant a l’NBA contra els Hornets (8/9 triples). Es va quedar a dos del rècord de triples (158) d’un debutant, que tenia Kittles, del 1997.
16 de febrer del 2007
Disputa l’All-Star amb l’equip de debutants.
19 de juny del 2008
Torna al Barça. Després de l’aventura nord-americana tanca l’etapa a l’NBA i torna al Barça.
17 de setembre del 2017
Es retira de la selecció espanyola després d’aconseguir la medalla de bronze de l’europeu de Turquia. Hi ha aconseguit tres medalles d’or, quatre de plata i tres de bronze.
10 de juny del 2018
Última cistella de Navarro amb el Barça en el ‘play-off’ contra el Baskonia.
0
tuits
van fer Pau i Marc Gasol tot i que la retirada de Navarro va ser actualitat a les xarxes.

La llei de Newton

Els altres són més alts i més forts. No soc el base però la pilota, doneu-me-la a mi. Els exteriors defensen la línia de tres punts com lleons en zel en una gàbia. Abans no m’han vist els ulls, miro el cèrcol de vuit metres i, pam, cap a dins. Mirades i suor d’impotència a l’altra banda de la trinxera. A la jugada següent m’endinso cap a la jungla. Ara és la nostra, pensen ells. Però aquests malucs no són d’eixe món. Venen tres contra un. Espai, velocitat i temps. Es giren impotents. Safata, garrotada i dos més un. L’entrenador brama a la banda. “Que no llanci, que no entri!” Ja no sé l’edat que tinc. Jugo igual des dels 12 anys. Ara han alliberat els gegants. Són pivots que somien en el tap del segle, però elevo la pilota cap a l’infinit i més enllà. La gravetat fa la resta.

Homenatge i retirada del dorsal 11

Una de les anècdotes de la trajectòria de Navarro és que tota la vida ha portat el dorsal 11. Però el seu debut amb el Barça el va fer amb el dorsal 5. I curiosament a la selecció sempre havia portat el 7. Tot i que és evident, però, les dues parts han explicat que han arribat a un acord perquè Navarro pugui tenir l’homenatge que es mereix. El principal problema és que com que totes les converses que han tingut han anat encaminades a si continuava jugant o no, encara no han trobat la data per fer l’acte d’homenatge. El que sí que ha confirmat el club és que es retirarà la samarreta de Navarro amb l’11 i s’afegirà al 4 d’Andrés Jiménez, al 7 de Nacho Solozábal, al 12 de Roberto Dueñas i al 15 d’Epi.

Rècords ACB, Eurolliga i selecció

Navarro tanca la seva carrera com a líder històric de l’Eurolliga en partits disputats (341), minuts (8.197), punts (4.152), triples (623) i valoració (3.890). Amb la selecció espanyola absoluta va guanyar 10 medalles, però, a més, és qui més partits internacionals ha disputat amb la samarreta espanyola (253). A l’ACB ha jugat 16.031 minuts, el vuitè amb més minuts en l’era ACB –des del curs 1984/1984– on ha jugat 689 partits –el cinquè millor–, ha anotat 8.318 punts i ha fet 1.179 triples, el segon millor. Ha jugat 20 temporades a l’ACB, una a l’NBA i ha guanyat 35 títols amb la samarreta del Barça.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)