La clàusula de l’acord

Només fa un any el Barça va anun­ciar que reno­vava Navarro per les pròximes 10 tem­po­ra­des. Era una forma de dir que era vita­lici. Però en el con­tracte sig­nat, que fa 12 mesos sem­blava tot flors i vio­les, hi havia una clàusula que després ha estat la que ha fet mal: per reti­rar-se havien d’estar d’acord les dues parts, si Navarro no volia podia con­ti­nuar jugant. Aquí és on va entrar el con­flicte perquè la direcció tècnica blau­grana va deci­dir que l’etapa de Navarro com a juga­dor havia de tocar a la seva fi. El capità ni s’ho ima­gi­nava quan després de que­dar eli­mi­nat de l’Euro­lliga no es va fer res espe­cial per aco­mi­a­dar una lle­genda també a Europa ni tam­poc quan el Barça va ser eli­mi­nat de l’ACB. Les parau­les de Navarro eren clares: “No em vull reti­rar amb aquesta sen­sació de mala tem­po­rada.” Al final, doncs, serà així.

Reunió sor­presa

I va ser una vegada aca­bada la tem­po­rada, el 15 de juny, quan Albert Soler i Nacho Rodríguez van con­vo­car Navarro al Palau Blau­grana i li van comu­ni­car que no volien que con­tinués. A Navarro ja li havien pre­gun­tat durant el curs en quina funció es veu­ria còmode en el futur, quan deixés de jugar, però Navarro, que no pen­sava ple­gar, no donava cap res­posta. Això ha fet que encara fos més traumàtica la decisió de la direcció tècnica, perquè men­tal­ment el capità del Barça no s’havia pre­pa­rat per aca­bar la seva car­rera. Sve­tis­lav Pesic, a qui ja havien reno­vat el con­tracte, es va reu­nir amb Navarro per dir-li cara a cara el que pen­sava sobre el seu hipotètic paper en l’equip si con­ti­nu­ava. Un paper no impor­tant. Però en rea­li­tat Navarro el que estava espe­rant era que hi hagués una inter­venció directa del pre­si­dent del Barça, Josep Maria Bar­to­meu, perquè el posés al nivell que han tin­gut altres lle­gen­des, com Ini­esta, Puyol o Xavi. Els dies, però, van anar pas­sant, Navarro va anar de vacan­ces a Nova York amb la família sense tenir el tema solu­ci­o­nat, després va anar a Calonge a la seva casa d’estiu, i va tor­nar a bar­ce­lona per reu­nir-se altre cop per tro­bar una solució al pro­blema pen­dent. Al final, veient que no tenia el suport que neces­si­tava, i tot i que els seus com­panys tenien clar que s’havia gua­nyat el dret a deci­dir, la rea­li­tat és que han deci­dit per ell.

Roda de premsa

Navarro i el club tenien la intenció, ahir, una vegada presa la decisió, fer les coses ben fetes i fer una roda de premsa con­junta. Sense obrir feri­des i mirant cap al futur. Però encara no hi ha la funció deter­mi­nada que haurà de desen­vo­lu­par dins l’estruc­tura de la secció de bàsquet. El que sí que haurà de can­viar ara és la per­sona que aga­farà el relleu com a capità de l’equip.

Tot i les múlti­ples mos­tres de suport a través de la xarxa que va rebre Navarro, no ho van fer dos dels seus millors amics: els ger­mans Pau i Marc Gasol. Tots dos ja havien mos­trat en la pre­sen­tació del par­tit que van fer a Fon­ta­jau aquest estiu que espe­ra­ven que el Barça sabés com havia d’actuar amb Navarro. El silenci té dife­rents inter­pre­ta­ci­ons. De fet, en Pau sí que va fer un tuit sobre el pri­mer ani­ver­sari de l’atemp­tat de Bar­ce­lona i l’ante­rior era sobre una altra reti­rada: la del seu amic asturià Fer­nando Alonso de la F-1.