Un 21 d’octubre del 1990 naixia al Masnou un nen anomenat Ricard Rubio i Vives. El seu pare, l’Esteve, era un dels històrics entrenadors que havien passat pel club masnoví i, de retruc, primer el seu fill gran, en Marc, va començar a botar-hi la pilota i després, per imitació, el seu germà ja transformat en Ricky i la més petita, la Laia. El 2002, el Masnou se li va fer petit i va decidir fer un pas més. A només set quilòmetres va canviar el Complex Esportiu Municipal del Masnou pel majestuós Palau Olímpic de Badalona i fitxar pel Joventut. Però mai se li ha oblidat aquella pista de terra de linòleum –pista sintètica–. Però amb els anys el base va fer el salt a l’NBA després de ser campió de l’Eurolliga i va veure que les condicions de treball són essencials i és per això que, com a persona agraïda i fidel als seus orígens, ha volgut donar un cop de mà al club d’on va sortir per canviar el terra i posar-hi parquet flotant. 90 mil euros que a través de la seva fundació, en un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament del Masnou, han servit per modernitzar la instal·lació i posar el nom de Ricky a la pista. El base dels Utah Jazz es va mostrar orgullós de ser masnoví: “Vaig créixer aquí, vaig fer els meus primers passos en aquesta pista, que abans era verda i ara de parquet, i tant de bo el meu últim any el pugui jugar aquí.” Ricky continua tenint casa al Masnou, on viu la seva família i la seva colla d’amics, que es manté; és habitual veure’l per la vila i la seva platja. El base del Masnou continua fent accions a través de la seva fundació i no només qüestions esportives, sinó també de salut per ajudar malalts de càncer i impulsar projectes d’inclusió amb l’esport, com ja està fent. Ricky sempre ha dit que la mort de la seva mare, la Tona, motor de la família i persona conegudíssima all Masnou, és un dels motors de la seva lluita: “Abans de morir, la meva mare em va demanar que aprofités els meus recursos per ajudar famílies que passaven pel mateix que nosaltres.”