Un 21 d’octu­bre del 1990 nai­xia al Mas­nou un nen ano­me­nat Ricard Rubio i Vives. El seu pare, l’Esteve, era un dels històrics entre­na­dors que havien pas­sat pel club mas­noví i, de retruc, pri­mer el seu fill gran, en Marc, va començar a botar-hi la pilota i després, per imi­tació, el seu germà ja trans­for­mat en Ricky i la més petita, la Laia. El 2002, el Mas­nou se li va fer petit i va deci­dir fer un pas més. A només set quilòmetres va can­viar el Com­plex Espor­tiu Muni­ci­pal del Mas­nou pel majestuós Palau Olímpic de Bada­lona i fit­xar pel Joven­tut. Però mai se li ha obli­dat aque­lla pista de terra de linòleum –pista sintètica–. Però amb els anys el base va fer el salt a l’NBA després de ser campió de l’Euro­lliga i va veure que les con­di­ci­ons de tre­ball són essen­ci­als i és per això que, com a per­sona agraïda i fidel als seus orígens, ha vol­gut donar un cop de mà al club d’on va sor­tir per can­viar el terra i posar-hi par­quet flo­tant. 90 mil euros que a través de la seva fun­dació, en un con­veni de col·labo­ració amb l’Ajun­ta­ment del Mas­nou, han ser­vit per moder­nit­zar la ins­tal·lació i posar el nom de Ricky a la pista. El base dels Utah Jazz es va mos­trar orgullós de ser mas­noví: “Vaig créixer aquí, vaig fer els meus pri­mers pas­sos en aquesta pista, que abans era verda i ara de par­quet, i tant de bo el meu últim any el pugui jugar aquí.” Ricky con­ti­nua tenint casa al Mas­nou, on viu la seva família i la seva colla d’amics, que es manté; és habi­tual veure’l per la vila i la seva platja. El base del Mas­nou con­ti­nua fent acci­ons a través de la seva fun­dació i no només qüesti­ons espor­ti­ves, sinó també de salut per aju­dar malalts de càncer i impul­sar pro­jec­tes d’inclusió amb l’esport, com ja està fent. Ricky sem­pre ha dit que la mort de la seva mare, la Tona, motor de la família i per­sona cone­gudíssima all Mas­nou, és un dels motors de la seva lluita: “Abans de morir, la meva mare em va dema­nar que apro­fités els meus recur­sos per aju­dar famílies que pas­sa­ven pel mateix que nosal­tres.”