Patiment i reacció

La posada en escena no va ser la desitjada per a les de Lucas Mondelo. A Cambage no hi havia manera de contenir-la i la resta d’Austràlia l’acompanyava quan tenien un tir alliberat o es podia treure suc d’una badada defensiva espanyola. Sense rebot i no trobant la inspiració des del perímetre, els problemes van fer-se gegantins (6-21, 7’).

La situació exigia moviments per no perdre el fil de la semifinal i va aparèixer aire fresc de la banqueta. L’energia d’Ouviña i Casas va permetre a l’equip apujar el to al darrere i tenir, per fi, la possibilitat de trobar la transició. I així ja es veia tot d’una manera diferent. Les aussies ja no se sentien tan a gust, però la presència de Cambage els permetia anar sumant. Això va canviar quan a la pivot li van assenyalar la segona falta (20-27, 14’). Espanya ho va aprofitar i una aparició de Torrens, amb dos triples quasi seguits, li va permetre tornar a igualar el resultat (30-30, 17’). La inèrcia, amb tot l’alè del públic al darrere, els va permetre anar als vestidors al capdavant (35-34) després del bàsquet de Cruz.

Va fer l’efecte que el parèntesi se li va posar bé, a Austràlia, que en l’arrencada del tercer quart va recuperar la iniciativa, i la feina sota els taulers de Cambage no només donava punts, sinó també carregava de faltes les pivots locals. A finals del tercer quart, en tenien quatre Nicholls, Gil i Ndour. La defensa espanyola va tancar-se més sobre Cambage per tal d’evitar que rebés la pilota, i va córrer el risc de concedir el triple. I el desencert en tirs fins i tot alliberats del rival li va permetre entrar en l’últim quart amb avantatge (58-50).

La tornada de Cambage a la pista –se la va preservar uns minuts per protegir-la de faltes– es va notar i, de cop, el partit va donar un tomb (58-59, 33’). Espanya, amb l’amor propi habitual, li va tornar a replicar, però ja no resistiria la darrera estrebada: de 64-61 (36’) al 64-69 (38’).