Es van plantar en el campionat amb absències –entre elles, Maya Moore– i no acabaven de mostrar la contundència que sempre se’ls pressuposa. Però va arribar la final i els Estats Units van oferir la seva millor cara. Minimitzant Cambage –únicament 7 punts, amb 2/10 tirs de camp–, van marcar terreny des del principi i van reafirmar la seva jerarquia en el bàsquet femení mundial. En les últimes dues dècades, només han perdut un partit, la semifinal del mundial del 2006. Amb això està tot més que dit.

Stewart i Taurasi ja van estirar el resultat (0-10 al principi) i malgrat les aussies van reaccionar –van situar-se 15-18–, mai va fer l’efecte que li podien pujar a cavall, ja que no hi havia manera de connectar amb Cambage. Amb tot, a la mitja part res estava definit (27-35). Això sí, no tardaria a fer-ho. Al tercer quart, les nord-americanes van apujar el to defensiu i Griner els va donar aportació interior i equilibri. Això va estirar el resultat fins al 27-44 (25’), un forat decisiu. Stewart va ser al final escollida l’MVP del campionat.