El bàsquet català està de dol. Josep Lluís Cortés ha mort als 80 anys. El primer català en jugar al Real Madrid (1958-1962) va tornar a Badalona (1962-1969) per amor i va convertir-se en una llegenda verd-i-negra en una vida sempre vinculada al bàsquet, ja fos com a ajudant d’Antonio Díaz Miguel a la selecció espanyola durant dues dècades o com a regidor d’esports de l’ajuntament de Badalona.

Quan et cries al Círcol Catòlic, no es fàcil anar a la Penya. Una rivalitat que només coneixen els badalonins. I de certa edat. Per això Josep Lluís Cortés com a jugador va anar a l’Orillo Verde de Sabadell i després, al Real Madrid. Allà va viure en primera persona com era la influència de Santiago Bernabéu i Raymundo Saporta i a nivell esportiu va aconseguir tres lligues, quatres copes i dos subcampionats europeus. Però la família pesa i va tornar a Badalona per jugar al Joventut i liderar una nova etapa de relleu generacional i modernització del club, exercint alhora d’entrenador ajudant de l’Antonio Molina. Era una època trista per al bàsquet català, amb la desaparició del Barça de bàsquet, l’Orillo Verde i l’Asimalibar de Montcada, aixi que la llum va arribar des de Badalona amb Cortés i altres mites com Nino Buscató o Eduard Kucharski.

Cortés, amb un estil propi de deixar-se la pell a la pista i donar-ho tot, es va retirar als 32 anys per exercir d’entrenador. Un ensurt de salut va obligar-lo a parar, però no va durar gaire. Va estar a l’Espanyol, al Club Natació Sabadell i va ser seleccionador espanyol femení abans de passar dues dècades com a mà dreta de Díaz Miguel amb el combinat estatal masculí, amb el gran èxit que va ser la medalla de plata a Los Angeles, així com tres podis en els europeus. Una trajectòria que va dur-lo a acumular tots els reconeixements possibles. Una llegenda del bàsquet català.