El bàsquet català està de dol. Josep Lluís Cortés ha mort als 80 anys. El pri­mer català en jugar al Real Madrid (1958-1962) va tor­nar a Bada­lona (1962-1969) per amor i va con­ver­tir-se en una lle­genda verd-i-negra en una vida sem­pre vin­cu­lada al bàsquet, ja fos com a aju­dant d’Anto­nio Díaz Miguel a la selecció espa­nyola durant dues dècades o com a regi­dor d’esports de l’ajun­ta­ment de Bada­lona.

Quan et cries al Círcol Catòlic, no es fàcil anar a la Penya. Una riva­li­tat que només conei­xen els bada­lo­nins. I de certa edat. Per això Josep Lluís Cortés com a juga­dor va anar a l’Ori­llo Verde de Saba­dell i després, al Real Madrid. Allà va viure en pri­mera per­sona com era la influència de San­ti­ago Ber­nabéu i Ray­mundo Saporta i a nivell espor­tiu va acon­se­guir tres lli­gues, qua­tres copes i dos sub­cam­pi­o­nats euro­peus. Però la família pesa i va tor­nar a Bada­lona per jugar al Joven­tut i lide­rar una nova etapa de relleu gene­ra­ci­o­nal i moder­nit­zació del club, exer­cint alhora d’entre­na­dor aju­dant de l’Anto­nio Molina. Era una època trista per al bàsquet català, amb la des­a­pa­rició del Barça de bàsquet, l’Ori­llo Verde i l’Asi­ma­li­bar de Mont­cada, aixi que la llum va arri­bar des de Bada­lona amb Cortés i altres mites com Nino Bus­cató o Edu­ard Kuc­harski.

Cortés, amb un estil propi de dei­xar-se la pell a la pista i donar-ho tot, es va reti­rar als 32 anys per exer­cir d’entre­na­dor. Un ensurt de salut va obli­gar-lo a parar, però no va durar gaire. Va estar a l’Espa­nyol, al Club Natació Saba­dell i va ser selec­ci­o­na­dor espa­nyol femení abans de pas­sar dues dècades com a mà dreta de Díaz Miguel amb el com­bi­nat esta­tal mas­culí, amb el gran èxit que va ser la meda­lla de plata a Los Ange­les, així com tres podis en els euro­peus. Una tra­jectòria que va dur-lo a acu­mu­lar tots els reco­nei­xe­ments pos­si­bles. Una lle­genda del bàsquet català.