‘In crescendo’

L’inici va ser molt pastós si bé l’equip local ja marcava la pauta gràcies a la velocitat i al domini del rebot en atac. Per a les liles, erràtiques tot i sortir amb dues bases (Ayuso i Peña), la seva única via de productivitat era Dunham. Molt poc per aspirar a mirar els ulls a un equip com l’Spar Citylift. Tant era així que la diferència s’anava estirant a poc a poc, amb Reisingerova fent molt mal en la zona contra el seu exequip (15-3, 8’). Amb Keita en pista, l’Snatt’s va trobar una mica de presència a dins, però li era impossible aspirar a res si no podia controlar el rebot a la seva anella. Al final del primer quart, més del doble de captures gironines (11 a 5).

Colhado era un filó i, quan va sortir a pista, les companyes insistien a connectar-hi, un cop i un altre (22-9, 11’). A les visitants els faltava un punt d’equilibri i el van trobar amb dos triples consecutius, els primers. Això els va donar una injecció energètica i, impulsades per Peña (11 punts en cinc minuts de segon parcial), van tornar a entrar en el partit. L’Spar Citylift també hi va contribuir, perdent tensió i concentració, fins al punt de veure qüestionat el seu domini en el resultat (29-25, 15’). A Murphy van assenyalar-li la tercer falta i Ayuso agafava el relleu de la rebel·lió lila, però la qualitat local li va permetre arribar a l’equador amb +10, després d’un triple de Palau (41-31).

El marcador no amagava que l’equip havia estat, sobretot en el segon quart, molt per sota del nivell exigible. Que a la mitja part es va fer un propòsit d’esmena va quedar claríssim amb la posada en escena, a la tornada de vestidors. La densitat de l’argumentari de les d’Èric Surís es va posar sobre la taula –capacitat física, activitat i talent ofensiu– i es va atropellar literalment un Snatt’s que només va poder obrir el paraigua per resistir el xàfec. Amb cistelles de tots els colors (triples, transicions, joc al pal baix), l’escletxa va anar-se fent gran fins al punt d’arribar a un sagnant 69-37 a les acaballes de tercer parcial (29’). En aquest punt, Aina Martín havia entrat en la rotació gironina, davant un rival que, impotent, havia abaixat els braços. En els nou últims minuts del tercer quart, les liles van fer només 4 punts.

El darrer quart va servir per incentivar la solució de situar Oma com a aler pivot, davant l’escassetat de peces en el joc interior, però les diferències s’havien consolidat. En el tram final, Èric Surís va accedir a fer una picada d’ullet a aficionats i club, i va fer entrar les joves del planter. “Han de tenir constància, paciència i sacrifici. Aquí, poden treballar i aprendre de les millors”, va dir.