La il·lusió europea
L’Spar Citylift inicia avui, contra el Gernika a Fontajau, el seu quart trajecte continental amb la pretensió de tornar a fer soroll en el torneig
L’Uni Györ hongarès i l’União Sportiva portuguès completen un grup en què l’equip gironí ha de fer valer la seva densitat de talent
Sembla que va ser ahir, però han passat 231 dies des que l’Spar Citylift va veure com se li tancaven les portes de la semifinal de l’Eurocopa, de manera abrupta i a Fontajau. Ha passat l’estiu, s’ha injectat qualitat a dojo en el roster, s’ha regenerat la il·lusió i avui, precisament en el mateix escenari, l’equip torna a iniciar el periple europeu –el quart de la seva història–, amb el propòsit que el trajecte arribi, com a mínim, tan lluny com la temporada passada.
Amb galons
El pas del temps ha enfortit el prestigi gironí a Europa i aquest any aquest fet s’ha vist reforçat amb arribades com ara les de Murphy o Palau, peces amb un ofici i recorregut de primer ordre. Això l’assenyala com a favorit en el seu grup, l’F, en la primera fase tot i que s’haurà de plasmar després sobre el parquet. La garbellada per a la següent eliminatòria no és exigent –passen els dos primers de cada grup i els quatre millors tercers; en total, 24 equips de 40 que inicien el torneig–, però la mirada gironina ha d’anar més enllà. Les de Surís no només han de buscar el primer lloc, sinó també ser un dels vuit millors per coeficient (victòries i basket-average general). Això exigeix filar prim i no patinar en tota la primera fase –acaba el 12 de desembre–, però el premi és grandiós, ja que l’eximiria d’una eliminatòria gens còmoda a principi de gener.
El primer escull, avui a Fontajau (19 h, Esport 3 i TV Girona), possiblement sigui el més dur. El Gernika és un dels cinc imbatuts en la Lliga Femenina (3-0) i va superar amb molta suficiència la prèvia contra el Namur belga (+63 de diferencial). Èric Surís fa dies que adverteix que, ara mateix, els avantatgen en rodatge: “Tenen molts recursos, sobretot en atac. En posicions tres, quatre i cinc, disposen de jugadores versàtils i atlètiques, amb bon tir de tres punts. I, per l’exterior, Dietrick és elèctrica.”
El potencial basc, però, està minvat a Europa perquè ha de prescindir d’una de les tres extracomunitàries (Dietrick, Roundtree i Gwathmey). L’última actua a Lliga Femenina com a cotonou –té el passaport de Puerto Rico–, però la FIBA, en les seves competicions, no diferencia entre passaport cotonou i no europeu. El Gernika està treballant perquè Roundtree obtingui aviat la nacionalitat espanyola. En tot cas, Surís ha insistit a “recuperar la química amb l’afició” de la passada edició, si bé és conscient que l’horari d’avui no és l’òptim per a una bona entrada. Més enllà dels altres dos rivals –a priori, amb molts més arguments l’Uni Györ que l’União Sportiva–, caldrà gestionar el desgast de combinar les dues competicions amb un equip curt, de vuit jugadores, després de la baixa de Bea Sánchez per l’hèrnia discal. Amb la decisió de no anar al mercat per reforçar-se –almenys, de moment–, qualsevol petita lesió pot suposar un maldecap més greu del que es podia pensar en primera instància.
Candidats
És impossible predir quins equips aspiren al títol, bàsicament perquè, a partir dels quarts, n’hi entraran quatre d’Eurolliga que hi tindran molt a dir. A hores d’ara, es pot destacar el Galatasaray, el campió, a més d’equips que van caure de l’Eurolliga en la prèvia. Entre aquests el Wisla Cracòvia de María Conde i Leo Rodríguez o el Cukurova turc d’Astou Ndour.
La 1a jornada
Grup A
Spartak - Södertälje
Bydgoszcz - Gorzgow
Grup B
Galatasaray - Niki Lefkada
MBA Moscou - Energa T.
Grup C
Wisla - Inventa Kursk
Besiktas - Tsmoki Minsk
Grup D
Mersin - Orman Genclik
ACS Sepsi - Enisey
Grup E
A3 Basket - Botas Spor
Cukurova - Beroe
MoraBanc - Brèscia
Grup F
Uni Györ - Uniao Sportiva
Spar Citylift - Gernika
Grup G
DVTK Miskolc - Brno
Venècia - Nantes
Grup H
Szekszard - Celje
Nymburk - Ruzomberok
Grup I
BLMA - Asvel
Ceglèd - Keltern
Friburg - Tarbes
Landesa - Katelijne-Waver
Primera experiència a Europa. Punts, físic i bona visió de joc.
LA PRÈVIA
DADES
Campió a Portugal, ventafocs a Europa
L’União Sportiva, situat a Ponta Delgada, a l’oest de l’illa de São Miguel de les Açores, té una història curta, però intensa. És el gran dominador del bàsquet portuguès –tres de les últimes quatre lligues, i aquest any ja ha alçat la supercopa–, tot i que això queda en paper mullat a Europa. El curs 2016/17 ja va enfrontar-se a l’Spar Citylift en l’Eurocopa, amb dos triomfs còmodes per a les gironines (54-81 i 89-67). Amb Ricardo Botelho comandant l’equip des de la banqueta, es basa en una rotació de set peces. Sense nord-americanes, destaquen la brasilera Raphaella Monteiro i la maliana Kankou Coulibaly, totes dues interiors. Ara és segon a Portugal (3-1) després de perdre contra el Lombos Quinta (4-0).
A l’ombra del Sopron, a Hongria
Amb un bagatge consolidat en competicions europees –fins i tot ha participat quatre cops en l’Eurolliga–, l’Uni Györ ha perdut pes en els últims temps. També a Hongria, on s’ha quedat fora de les finals en els dos últims anys. En aquest és setè en la lliga (2-2) i el cap de setmana passat va rebre de valent a la pista del Sopron de Roberto Íñiguez (71-52), el jerarca actual del bàsquet hongarès. L’italià Sandro Orlando és des del març passat el tècnic d’un equip que té com a pals de paller el duet nord-americà –Lexie Brown (Duke, NCAA) i Reshanda Gray (S-Birds, Corea)– i Artemis Spanou. La grega, que va jugar dos anys a Girona (2015-17), va guanyar la lliga polonesa el curs passat amb el Polkowice.