Cadascuna amb la seva casuística, però cap d’elles va prolongar el seu contracte amb l’Spar Citylift. No van faltar-los ofertes i quasi totes –el cas de Laura Roig és atípic perquè va decidir reorientar la seva vida, lluny del professionalisme– han arribat a l’aturada per la finestra FIBA essent pals de paller o peces de pes en la rotació en els seus respectius equips.

Magali Mendy és la que més està brillant. De fet, el club gironí l’hauria volgut renovar, però el seu catxet no va permetre retenir-la. Se’n va tornar al seu país, a França, i és la líder del Villeneuve d’Ascq. Sobresurten les seves xifres en l’Eurolliga, on és la millor anotadora (12,2) i màxima rebotejadora a l’equip (7,2). A més, està com a tretzena més valorada del torneig (16,4). De moment, el balanç és magnífic a Europa (2-1) i no tant a la competició francesa (3-2). De companya d’equip té Shante Evans. Perjudicada pels seus percentatges, no té uns registres tan vistosos, però ja es va veure el curs passat a Girona que el seu joc va més enllà del que surt a l’estadística.

A Turquia també comparteixen equip Nicole Romeo i Kristina Alminaite. L’australiana està a un nivell altíssim i tot l’equip –el Canik Belediye només disputa lliga turca– gravita al seu voltant. Fa punts amb eficiència –el seu 39% en triples és meritori si es té en compte que en tira vuit de mitjana– i esetà en el Top 10 del campionat en anotació i assistències. No està desentonant tampoc Alminaite. A Turquia disposa de més minuts –gairebé 25, el doble que a Girona– i pes en l’engranatge col·lectiu. Arriben amb balanç negatiu al parèntesi (2-3), després de perdre tres partits seguits. María Conde va marxar al Wisla polonès a buscar protagonisme, i l’està trobant. Especialment inspirada està en el campionat polonès, on és referent estadística. No és el mateix a Europa, on una altra exgironina (Leo Rodríguez) és qui talla el bacallà. L’equip competeix en l’Eurocopa després de perdre la prèvia de l’Eurolliga. Un cop molt dur.