Són molt bones. Vam treballar molt bé la pretemporada i vam veure que teníem molt camí per recórrer. Quan va començar la lliga vam canviar el xip, conscients que només tenim un partit per setmana i que havíem d’anar al màxim. Penso que el Cadí pot donar una sorpresa aquest curs.

No, no. Som ambicioses. Per al club i per a l’equip és un repte entrar en la copa de la Reina. És un objectiu clar. La fita de la primera volta és guanyar els partits de casa, que ens donarà anar a Vitòria a la copa.

Això ajuda, perquè ens coneixem i la gent que ha arribat nova s’ha integrat molt ràpid al sistema de joc. Això que passa aquest any és conseqüència de la feina de la temporada passada. Ens dona un avantatge respecte de la resta. I tot i que la mitjana d’edat és molt baixa, tenim experiència en aquesta lliga, i a les que arriben noves els expliques ràpidament com va tot.

És un goig veure el Palau ple, i sobretot el que et transmet la gent és il·lusió. Estem tan contentes amb l’afició que ahir vam anar a l’assaig de la grada d’animació i els hem comprat entre les jugadores un megàfon per agrair -los el suport que ens estan donant.

Portar quatre anys a la casa t’ajuda a conèixer el Sedis, la Seu, l’ambient... I quan et sents a gust en un lloc de treball és molt més fàcil jugar millor perquè ets feliç. Aquí em sento que és casa meva. Intento marcar el camí de lluitar per totes les pilotes, llançar-se i transmetre aquest caràcter que ha de tenir i té l’equip ara mateix.

Les estrangeres fan que la lliga hagi fet un salt de qualitat. Un dels moviments clau per entendre el que ens passa és que a l’estiu el club va renovar dues peces determinants com són Kraker i Richards. I hem tingut la sort que hem afegit tres jugadores més, que són la Hempe, que va arribar a última hora de Rússia, que ens està ajudant a obrir el camp i amb un resultat increïble; l’Anniina i la Sklepowicz, que ens estan ajudant en la rotació. El dia a dia el treball és de molta qualitat.

Sempre que hi ha festes ens ajuntem i quan podem ens escapem a Andorra. Som una pinya, ens reunim molt, i cal pensar que no és el mateix viure a Barcelona que fer-ho a la Seu, on es redueixen les possibilitats de moltes coses.

No ho sé. Ara mateix soc molt feliç a la Seu. El que vingui vindrà. No vull tancar cap porta perquè ara mateix tampoc n’hi ha cap d’oberta, però evidentment si ets una mica un cul inquiet com soc jo m’agradaria provar altres coses.

Ho dirà el temps. El Guipúscoa ho està fent molt bé; el València, acabat d’ascendir, també ho està fent molt bé. Però per pressupost el Guipúscoa i nosaltres som la sensació. Gernika porta 8-0, que és important però no ha jugat contra les grans i està jugant Eurocopa, que vol dir que econòmicament ja tens grans jugadores. Ja veurem com acaben.

És un entrenador que és molt jove però té les idees molt clares i que sempre et permet jugar i intentar mostrar la teva millor versió, mai et farà seure per haver fallat un tir, i això et transmet molta confiança. Tinc sintonia especial amb ell perquè hi tinc bona comunicació i tot flueix molt bé. Té una gran forma de treballar i de comunicar-se amb les jugadores.

L’equip està preparat per si arriba una baixada de dues o tres derrotes seguides. És un equip que el dia a dia treballa molt bé i la confiança és molt gran. Esperem que no arribin, però si és així, mentalment estem fortes i no crec que ens afecti.

Al final els clubs que aposten per la gent jove han de tenir molt clar que les apostes poden sortir bé o malament. El Femení Sant Adrià el curs passat apostant per gent de la casa va entrar en la copa i va fer una temporada increïble, però aquest any és tot el contrari. la cosa no els rutlla, de moment. La jugadora jove ha de saber on va, quines possibilitats de créixer té i com pot evolucionar dins l’equip i durant la temporada. A la Seu crec que és un gran lloc per a la gent jove perquè estàs concentrat en el bàsquet tota la setmana; no tens inputs que et distreguin i vius en un poble tranquil, però és un lloc ideal.