La tasca encomanada

“És un partit més de lliga que hem de plantejar amb tota l’ambició i el respecte del món. Sempre hem de mirar d’anar al cent per cent; si no estàs intens i concentrat en defensa, se’t pot complicar”, sentenciava Èric Surís en la prèvia de la visita al Ferrol, l’últim i l’únic equip encara sense guanyar aquest exercici. Dit i fet. Amb tots els respectes cap al rival, cap a la competició i fins i tot cap a si mateix i la seva preparació, l’Spar Citylift va sortir per feina i, sense que cap jugadora arribés als 30 minuts –ara, de Girona, l’equip anirà a Györ (Hongria) per tancar l’Eurocopa demà passat–, va anar fent el que el tècnic havia visualitzat. “Des del primer minut fins a l’últim, hem estat molt serioses i concentrades amb el que havíem previst i treballat”, va dir, satisfet, el gironí després del vuitè triomf en la lliga, el quart seguit des de l’accident a la Seu (86-81, dies després de jugar contra l’União Sportiva en l’Eurocopa, com aquesta setmana), que permet a l’Uni aspirar al primer lloc en la classificació, diumenge, si supera –aquest any sí?– l’Avenida a Fontajau.

De tres en tres

Laia, Oma i Reisingerova van entrar de cop, per Núria, Murphy i Nádia, quan faltaven 3:33 per acabar el primer parcial, amb 8-16 –temps mort local–, després del primer triple de Hampton, el segon de l’Spar Citylift. El primer, de Rosó, havia donat l’avantatge a les gironines (4-5) després del primer intercanvi de punts. La 24 de l’Uni ja havia fet el 4-7 en suspensió i el 8-13, de mitja volta sota el cèrcol de Ferrol. El triple, trencant la cintura a la defensora i fent dues passes enrere per fer que la suspensió valgués tres punts. Amb el rebot controlat –12-21 en el descans, 7-7 a la cistella que atacava l’Uni–, Murphy feia el 16-27 en el segon quart després que Oma fallés a sota. La terrassenca havia capturat, en la mateixa possessió, dos ofensius als errors de Palau des de 6,75 m. Després, la californiana feia el seu segon triple, sobre la botzina de 24 segons (18-30). I, aprofitant les segones oportunitats, era Nádia la que feia el 20-38 al contraatac després que Murphy fallés el primer intent. La 14 no va fallar, després, en el 20-41 de tres, i va marxar al descans amb la feina feta.

I amb tots els respectes l’Spar Citylift va seguir, després del descans. Nádia, en la primera possessió (20-43); Keisha, de tres, en la següent (22-46), i temps mort d’una resignada Sandra Prieto (7:30 per al tercer quart). Llavors, Núria Martínez va voler aixecar el dit, també, des de lluny (24-53 i 29-58, amb la pilota botant sobre el cèrcol). La diferència, que doblava el resultat, ja estava tan estabilitzada que va seguir creixent per afrontar el darrer parcial, ja amb Aina Martín –també dos triples– al parquet. Rosó, de tres, feia que la màxima ja s’enlairés als 40 (36-76) després d’un altre temps mort del Ferrol (6:35 per al final), i va ser l’11 de l’Spar Citylift, la novena jugadora en la rotació –fins i tot Fatou Cissé, la desena ahir, va superar els 2 minuts a pista–, la que va fer que l’avantatge superés el mig centenar. Com? De tres, és clar, i a tauler... (40-92), per acabar de dur la crònica a un exercici de repàs de l’hemeroteca per confirmar els rècords.